Cròniques de la colònia

Ni en el cap del més optimista  d'entre els dos milions llargs de persones que van participar en la jornada del 9-N –inclosos aquells hi que vam fer de voluntaris- hi cabia una resposta tan rellevant de la ciutadania per a una consulta simbòlica feta en mig de prohibicions, amenaces i ciberatacs. Però el que resulta encara més impressionant és fins a quin punt aquest gest de revolta cívica i democràtica ha trasbalsat les estructures de l'Estat i del govern espanyol als quals estem veient fins i tot retorçar-se de dolor en públic i, en alguns casos de ràbia, com no ho havíem vist mai fins ara.  

La revolta dels fiscals catalans contra les pressions del fiscal general de l'Estat, transmissor directe de l'alta corrent de nervis que s'han al govern espanyol, té una significació que va més enllà de la discrepància sobre presentar o no una querella contra el govern català. El portaveu del Partit Popular, Carlos Floriano, ha dit que els fiscals catalans estan influenciats per la “contaminació de l'ambient”. Només des del més absolut sectarisme i desconeixement del que passa a la societat catalana és pot fer una afirmació com aquesta, però sí és cert que el cas dels fiscals exemplifica clarament que la desconnexió ja no és una exclusiva del sector independentista. Hi ha altres àmbits de desconnexió, fins i tot de sectors i col·lectius socials que no combreguen amb la idea de la independència de Catalunya però que també han desconnectat d'una determinada manera “espanyola” d'entendre el poder i l'equilibri entre els poders de l'estat.

Per si els nervis de Madrid i un regust evident de derrota no eren prou visibles entra en escena un alt comandament de l'exèrcit espanyol –ni més ni menys que el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra- amb unes declaracions del tot sorprenents. La comparació entre el procés sobiranista català i la pèrdua de les colònies espanyoles del 1898 sorprèn tant pel contingut com pel fet que surtin públicament de llavis del general amb més responsabilitat en les forces armades espanyoles. Ja veurem si aquest pronunciament públic del general Domínguez Buj sobre qüestions polítiques acaba tenint algun efecte disciplinari però és interessant quedar-nos amb una de frases dites per aquest alt comandament militar: “Quan la metròpoli es fa feble, es produeix la caiguda”.

No els falta part de raó als altaveus del búnquer madrileny quan es lamenten de la pèrdua d'autoritat de l'estat a Catalunya. És el resultat guanyat a pols i a consciència per aquells que fa ja prop d'una dècada van decidir recollir signatures per fer del combat contra la voluntat d'autogovern de Catalunya una autèntica causa política “de todos los españoles” com tant els agrada dir al Partit Popular. Per cert, és del tot procedent parlar de búnquer per referir-se a l'immobilisme i a la ceguesa de la Moncloa davant el que passa a Catalunya. Que el Partit Popular de Catalunya pretengui ara dissimular el seu ridícul post 9-N intentant criminalitzar un gag del programa Polònia demostra l'encert de la sàtira protagonitzada de forma brillant per Queco Novell. “Amb la Fiscalia hem pres mal –deuen pensar a la seu del PPC- però fer soroll amb el CAC té menys riscos”.