Què us sembla l’avantprojecte de llei de seguretat ciutadana?
Eva Labarta: Respon a uns paràmetres i una manera de pensar, no és casual. Volen criminalitzar la quota de ciutadania que molesta perquè no obeeix. Es tracta de fer veure que coses que no haurien de ser legals passen pel principi de legalitat.
Andrés García: S’emmarca en un context de reforma del Codi Penal. Estan alimentant un populisme punitiu i aprofundint la seva deriva autoritària. L’avantprojecte enforteix processos de repressió tova, menys visible, amb el mecanisme de la precarització i l’exclusió a través de la sanció econòmica.
El motiu de la reforma és evitar el paper de la judicatura i dels tribunals?
E.L.: La via administrativa és molt menys garantista que un procediment penal. Pretenen que el procés no estigui controlat per un jutge, només en segona instància, però l’augment de les taxes judicials dificulta la presentació d’un recurs. S’impedeix l’exercici del control judicial per part del ciutadà.
A.G.: Actualment, ja hi ha molta gent que renuncia a tirar endavant un procediment judicial de dos anys que té menys garanties que un judici de faltes. A la via administrativa, les taxes són brutals, fins i tot per poder tenir un advocat de confiança. Una mínima part d’aquests casos s’acaben recorrent al contenciós administratiu.
Creieu que es podria presentar un recurs d’inconstitucionalitat per vulneració de drets fonamentals?
A.G.: Sí. Ataca els drets de reunió, de manifestació, d’informació i d’expressió. Afecta molts col·lectius i atorga molt més poder a la policia. El poder polític cada vegada s’atorga més competències per poder prescindir de l’administració de justícia.
E.L.: Ens estan traslladant a una situació preconstitucional, anem cap a un estat d’excepció encobert. Els títols dels drets els reconeixen, però, a l’hora de la veritat, no es podran exercir. Volen buidar les lleis de contingut.
La Generalitat té competències en matèria d’ordre públic i el conseller d’Interior ha desvetllat els seus dubtes respecte a l’avantprojecte. Jurídicament, hi hauria marge per oposar-se l’aplicació de la llei?
A.G.: Marge interpretatiu i d’aplicació. La Conselleria d’Interior és responsable de donar les consignes als Mossos d’Esquadra. A Barcelona, s’han fet manifestacions sense convocar prèviament i no hi ha hagut cap problema, tot i que tenien cobertura legal per sancionar-ho.
E.L.: De marge, sí que en tenen i, si expressen dubtes, és perquè saben que aquí seria complicat aplicar-ho tal qual. Tradicionalment, Catalunya ha estat remisa a l’aplicació d’aquest tipus de legislació. Alguns jutges instruïen els expedients, però no aplicaven determinades normes.
Quines diferències i similituds hi ha entre l’avantprojecte i la vigent llei Corcuera?
E.L.: La llei Corcuera intentava violentar drets de manera molt més laxa. Es ficava en qüestions netament jurídiques i, quan va topar amb el Tribunal Constitucional, va aixecar molta polseguera. Tot i això, a nivell pràctic, no ha tingut molt recorregut perquè les actuacions delictives estaven controlades per un jutge i, en aquell punt, es tombaven molts processos. Amb aquesta llei, hi ha un salt qualitatiu important perquè la llei Corcuera no tocava les bases fonamentals del dret com està tocant aquesta. Ens situa a les lleis vigents abans de la constitució del 78.
Com es pot articular una resposta des de l’àmbit judicial?
A.G.: Les organitzacions de drets humans i els i les advocades tenim una gran responsabilitat. S’està començant a engegar una campanya per protestar contra l’avantprojecte de llei de seguretat ciutadana i la reforma del Codi Penal. Segurament, es farà un acte amb la idea de presentar un manifest com a punt de sortida i de cridar a la desobediència civil. Les juristes tenim l’obligació de plantejar tot això, de plantar cara i ser actives. Hem de ser les primeres a desobeir.
Quina és la vostra posició respecte a la gestió de l’ordre públic en un moment d’augment de la conflictivitat social?
E.L.: Si no ho canvies tot, canviar el sistema d’ordre públic és molt complicat perquè no només cal canviar el sistema, sinó tota la societat. Durant aquest camí, però, cal aplicar mesures de transició per oferir una formació pedagògica –de caràcter social i no-violenta– als cossos policials mentre ens dirigim cap a un canvi d’estructures de poder i de societat.
A.G.: No pots resoldre una qüestió d’ordre públic quan, darrere, hi ha una situació d’inseguretat ciutadana brutal. En aquest context, és molt complicat plantejar un model alternatiu perquè, si no garanteixes les necessitats bàsiques per viure a la gent, no pots pretendre mantenir l’ordre a través de l’ús de la força i la vulneració de drets. Hi ha un conflicte social i no es pot ordenar la misèria, el que cal és canviar les coses. S’ha de lluitar pel respecte dels drets humans i pel control real dels cossos policials, treballant des del garantisme penal i el dret penal mínim en la construcció d’altres models.
*Entrevista publicada a la Directa n.340
