Els dies que estem vivint són plens d'informacions, desinformacions, declaracions i contradeclaracions. No ens ha de sorprendre ni encara menys desorientar. La nostra tasca en el moment històric que vivim és clara: aconseguir la mobilització i el reforçament organitzatiu necessaris per a la Ruptura Democràtica per la Independència i l'extensió del Dret a Decidir al llarg i ample dels Països Catalans i en totes les esferes de la vida social, econòmica i política.
En el termini breu dels propers mesos, cal que els treballadors i les treballadores impulsem les tasques següents:
1. Convertim el 9-N en un dia de mobilització i participació massives
Dins del marc de l'Estat transfranquista espanyol, no era imaginable ni esperable un referèndum d'autodeterminació. La Consulta del 9-N finalment convocada és conseqüència, d'una banda, de l'autoritarisme espanyol i la seva legalitat de caràcter imperialista i antidemocràtic i, de l'altra, de la pusil·lanimitat dels dirigents provinents de l'autonomisme tant de dreta com d'esquerra, agents principals del règim instaurat el 1978.
Malgrat que l'Esquerra Independentista sempre ha criticat l'autonomisme de CiU, la renúncia a celebrar la consulta tal i com s'havia compromès una majoria del Parlament de Catalunya ha palesat, a ulls de la majoria de les classes populars, que aquesta coalició política no pot ni vol dirigir la Ruptura Democràtica amb l'Estat espanyol. De fet, hi ha sectors de la burgesia, en part representats per CiU, que sempre han tingut com a objectiu arribar un pacte per romandre a Espanya. A més, entre aquests sectors és molt estesa una ideologia sobre el poder que s'oposa a qualsevol mena de ruptura amb el marc polític i jurídic de l'Estat espanyol.
Hem argumentat a bastament que l'actual procés ha de ser liderat per les classes populars, que són les objectivament interessades en la Independència. Hem insistit en la divisió existent en el si de la burgesia, atès el distanciament entre els interessos de les diverses fraccions de la burgesia. Així, una part majoritària de la petita burgesia, fracció social sovint subordinada, es mostraria favorable a la independència. I una part de la mitjana burgesia difícil de quantificar podria ser-ho també, mentre que l'oligarquia hi és contrària absolutament.
Ara és l'hora de desbordar l'autonomisme. Cal acabar d'esquerdar el bloc dominant dels darrers 30 anys que ha estat format per totes les forces d'ordre que no qüestionaven el model autonòmic espanyol ni els fonaments del règim del 78. Per això aquest 9-N ha d’esdevenir un nou desafiament popular a l'Estat espanyol.
Ara és l'hora d'abocar tots els esforços per a fer del 9-N un èxit de mobilització i participació. Cal garantir el màxim possible de meses de votació a totes les viles i ciutats del Principat i per a aconseguir-ho cal implicar el teixit associatiu i cobrir tot allò que l’administració no assumeixi.
2. El 9-N, #SíSí: guanyem la Independència per a avançar cap al socialisme
Cal redoblar els esforços per impulsar la campanya de la CUP i d'Esquerres pel SíSí per tal de lligar la conquesta de la independència amb l'oportunitat de construir la República Catalana Independent que defensi els drets socials, els serveis públics i universals (educació, sanitat...), el control democràtic de l'economia, la nacionalització de les infraestructures, la reducció de la jornada laboral...
Els treballadors i les treballadores som els únics garants que el procés independentista signifiqui un avenç democràtic, polític, nacional i social.
L'Esquerra Independentista defensem la indestriabilitat de la lluita per l'alliberament social, nacional i de gènere. La lluita per la independència és una oportunitat per al conjunt dels treballadors i les treballadores perquè el país que construïm es basi en la defensa dels drets col·lectius i les conquestes socials.
En definitiva, l'objectiu de la Independència és la construcció de la República Independent dels Països Catalans. Una República del poble i per al poble i no pas subjecta a les necessitats de les classes dominants i els seus instruments de control com la UE i la Troika.
3. Eleccions constituents: fem caure els governs convergents i unionistes
L'endemà del 9-N, res no tornarà a ser igual en aquest país i encara restarà molta feina per fer.
El cúmul de les retallades més greus dels darrers 30 anys, les polítiques neoliberals i el frau democràtic amb la renúncia davant la suspensió de la Consulta per part del Tribunal Constitucional espanyol i, en general, la seva obsessió per evitar qualsevol mena de confrontació amb la legalitat espanyola, impossibiliten que CiU pugui encapçalar en aquesta fase el procés independentista.
Per aquesta raó, cal esmerçar tots els esforços a fer caure els convergents i unionistes del Govern de la Generalitat. S'acosta el xoc democràtic inevitable amb l'Estat espanyol i els hereus del pujolisme no poden assumir aquest repte.
Cal que es convoquin eleccions al Parlament de Catalunya de manera immediata. I resulta indispensable aconseguir-ne un amb majoria popular i rupturista que pugui encarar el repte de proclamar la independència d'aquesta part del país.
Les futures eleccions han de ser de tipus constituent: a més de proclamar la Independència, l’altre repte d'aquest Parlament és endegar un Procés Constituent de base i popular.
Els sectors conservadors defensen una llista única juntament amb CiU per amagar les seves vergonyes i els seus interessos de classe. La nostra opció de classe, però, ha de ser bastir una candidatura independentista i radicalment d'esquerres. L'experiència de la CUP i les lluites populars demostra que hi ha un espai polític per desplegar la Unitat Popular.
Al País Valencià fer caure el PP del Govern de la Generalitat és una condició necessària per a construir una alternativa popular. Tanmateix, totes les propostes existents no van més enllà de plantejar l'alternança en el govern i amb això no n’hi ha prou. Resulta indispensable assumir el compromís d'impulsar un procés constituent que es fonamenti en la defensa del dret a decidir i el concreti en una sèrie de propostes de mínims per al País Valencià. De manera semblant caldrà desenvolupar les tasques polítiques a les Illes.
4. Proclamar la Independència
Cal aconseguir la Ruptura Democràtica amb l'Estat espanyol i el que representa el règim del 78 en la major part possible dels Països Catalans. Tot sembla apuntar que el territori on la possibilitat de Ruptura Democràtica està més avançat és al Principat, però això no ens ha d'impedir perseguir aquest objectiu arreu amb una estratègia que ara mateix passa ineludiblement per posar el dret a decidir en el centre del debat polític.
Malgrat que s'aconsegueixi una majoria clarament independentista al Parlament de Catalunya, proclamar la Independència no serà una tasca senzilla. En primer lloc, si no aconseguim que siguin majoritàries les opcions rupturistes, i, en canvi, ho són les forces hereves de la vella política, el més probable és que la proclamació s'allargui a l'espera que sorgeixi una proposta de regeneració d'Espanya que no trenqui amb l'statu quo.
Com és sabut, la proclamació de la Independència depèn de la capacitat d'autogovernar-nos realment i, per tant, abans de reactivar des del nou poder el debat popular de les noves bases constitucionals de la República, aquesta proclamació hauria d'anar acompanyada de la implementació d’un seguit de mesures concretes: l’establiment d’una moratòria urbanística, l’aturada de tots els processos de desnonaments, l'aprovació d'uns pressupostos amb fort contingut social (augment considerable de les partides d'ensenyament, sanitat, etc.), l’elaboració d’una nova llei d’educació, l’auditoria del deute, la persecució impacable del frau fiscal, l’establiment de la Renda Bàsica Universal, etc.
Si volem que aquest procés no s'estanqui, serà imprescindible el protagonisme de les classes populars mitjançant la mobilització permanent. Caldrà, però, que les eines actuals es transformin per assumir i encarar les noves necessitats naixents: així, s’hauran de crear Comitès de Defensa de la República a partir de les organitzacions populars ara existents o de nova creació.
La tasca d'aquests espais haurà de ser doble: d’una banda, participar en l'elaboració de les bases constitucionals dins d'un ampli procés constituent; de l’altra, defensar els interessos col·lectius per garantir la capacitat democràtica d'intervenir i de supervisar les institucions que estaran a cavall entre la vella política i les noves institucions durant el procés de construcció de la República Catalana Independent.
5. Obrir un Procés Constituent
A Catalunya, l’exigència d’un Procés Constituent, que serveixi per a redactar les bases constitucionals de la nova República, ha de ser una catalitzadora perquè no hi hagi marxa enrere en la Proclamació de la Independència.
En aquesta fase, el Poble, organitzat a través dels sindicats, associacions, plataformes i les noves estructures, ha de ser protagonista i definir les característiques de la nova República Catalana Independent.
Per tal d’encarar aquest procés es fa més necessària una Unitat Popular forta i amb capacitat de resposta per tal d’organitzar i mobilitzar els sectors populars en lluita. És, doncs, necessari i important continuar reforçant la CUP i l’Esquerra Independentista per tal d’eixamplar l’espai de la Unitat Popular.
Alhora, i en paral·lel, cal articular un pol d'esquerres que pugui defensar els continguts transformadors inserits en el procés independentista amb la perspectiva d’assolir l'hegemonia.
Pel que fa al País Valencià, quan el PP va atemptar contra la RTVV, una acció que s’afegia al llarg llistat d’atacs a la sanitat i l’educació públiques, al català, etc., ens vam sumar a les veus que reclamaven la dimissió i la convocatòria d’eleccions immediates i l’inici d’un Procés Constituent al País Valencià. Lluny de millorar, la situació continua empitjorant: el PP és incapaç de fer front a la crisi política, nacional, econòmica i social des del País Valencià perquè continua sent una part subordinada del projecte de l’Estat capitalista espanyol.
És d’aquest punt de vista que insistim que no n’hi ha prou d’expulsar el PP dels despatxos, sinó que cal bastir i sobretot implementar una alternativa popular i transformadora que englobi totes les lluites parcials en un projecte transformador. Aquesta alternativa ha de passar necessàriament per la socialització del Dret a Decidir, pilar de la regeneració democrática, el desplegament de polítiques socials favorables a les classes populars i el compromís politic d’obrir un Procés Constituent.
Per tant, si nou govern haurà de posar fi a les agressions que han sofert les classes populars del País Valencia, cosa que vol dir implementar els punts principals de l’alternativa política popular:
- La fi de l’espoli fiscal mitjançant la creació d'una agència tributària pròpia
- L’ampliació del sistema públic de protecció social i sanitària (cobertura de la dependència).
- L’aturada de tots els processos de desnonaments.
- Auditoria del deute.
- La reversió dels processos privatitzadors
- L’establiment de la Renda Bàsica Universal.
- La potenciació de l’espai comunicatiu en català amb la reobertura de la RTVV amb major participació i autonomia dels treballadors/es i la recepció de la TV3, IB3, etc.
- La defensa del sistema educatiu en català, públic, laic i gratuït.
- Una moratòria urbanística i l’estudi de reversibilitat dels projectes depredadors del medi que tant han perjudicat el País Valencià.
Només si tots aquests processos avancen, s’hauran posat els fonaments per poder iniciar una transformació socialista als Països Catalans.
6. Construir els Països Catalans: impulsar estructures polítiques, socials i culturals nacionals
En tot aquest procés que estem vivint als Països Catalans, s'ha avançat quant a coordinació entre les entitats defensores de la llengua i la cultura catalanes. Aquest avenç s’ha produït arran de les agressions creixents dels Estats espanyol i francès en aquest àmbit de la vida col·lectiva.
A més, hem observat una creixent però molt insuficient coordinació en l'àmbit del sindicalisme nacional i de classe, que a mitjà termini hauria de poder disputar l'hegemonia al sindicalisme groc com ja passa en el sector de l'educació.
D’altra banda, l'Estat espanyol ha impedit que els mitjans de comunicació públics siguin rebuts a tots els territoris dels Països Catalans per afavorir-ne l'aïllament i la fragmentació. Tanmateix, diversos projectes de caràcter popular s'esforcen per trencar aquest aïllament, i ho fan amb una visió de conjunt a nivell nacional. Si Catalunya esdevé un Estat independent, els seus mitjans públics haurien de tenir aquesta visió realment nacional i contribuir a la construcció dels Països Catalans.
En l'àmbit polític i popular, caldrà desplegar l'Assemblea de Càrrecs Electes dels Països Catalans i una coordinació de tipus federal d'espais d'organitzacions populars amb objectius compartits com són l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, l'Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma pel Dret a Decidir.
Països Catalans, 29 d'octubre de 2014
Moviment de Defensa de la Terra (MDT)
