En les últimes dècades s’han fet grans esforços per a recuperar la memòria dels catalans exiliats per culpa de la Guerra Civil espanyola. Malgrat tot, la seva història encara és prou desconeguda, com ho és la dels seus fills, aquells catalans que van néixer lluny del país dels seus pares.
José María Murià i Rouret, historiador mexicà fill de militants independentistes exiliats a Guadalajara, ha condensat els seus sentiments i ideologia a Per què en sóc (Pagès Editors, 2014), la seva autobiografia política, que ha presentat en les darreres setmanes arreu de Catalunya. L'obra està prologada pel filòsof Josep Maria Terricabras.
José María Murià és fill de Josep Maria Murià, independentista i militant d’Estat Català que va exiliar-se a Mèxic després d’haver participat com a voluntari a la batalla de l’Ebre. Un cop establert definitivament a Guadalajara el 1959, Murià pare va exercir de professor de literatura a la universitat. Actiu en els cercles catalans a l’exili, va publicar diversos assaigs i va col·laborar en revistes com Xaloc, en què participaven, entre d’altres, Pere Calders i Avel·lí Artís Gener.
El seu fill José María ha investigat les aportacions dels catalans a Mèxic, especialment a partir de l’exili, i ha difós la cultura catalana al seu país. La seva tasca d’investigació i divulgació li ha valgut guardons com la Creu de Sant Jordi. El 2012 va participar en la fundació de l’Associació de Catalanistes de l’Amèrica Llatina.
Doble identitat "molt harmònica", "no com la dels fills de països que van donar suport a Franco"
En la presentació del llibre divendres passat a Banyoles, Murià va afirmar que neix com a català el 1964, any de la seva primera visita a Barcelona. A cada nou viatge a Catalunya, la seva catalanitat i el seu independentisme s’accentuaven, sense perdre ni un bri de sentiment mexicà. Això porta Murià a descriure la seva identitat, mexicana i catalana, com "una santíssima dualitat".
Aquesta doble identitat és "molt harmònica, no com la d’altres que són fills de països que van donar suport a Franco i li van allargar el govern molts anys". Murià feia referència així a la gran acollida que va fer als exiliats catalans el govern de Lázaro Cárdenas, l’únic que no va reconèixer mai el règim franquista.
Menyspreu per part dels refugiats espanyols
De tota manera, a l’exili a Mèxic els catalans van patir un fort menyspreu per part dels refugiats espanyols. "No vaig poder tenir convivència amb els refugiats espanyols, demòcrates i progressistes. Sempre va anar malament. Em vaig trobar moltes vegades amb arguments que sentim cada dia en boca del govern de l’estat espanyol. Eren els mateixos arguments que fa servir el Partit Popular avui dia".
Elements reaccionaris i espanyolistes a les elits mexicanes
Mèxic va tenir un paper prou destacat durant la Guerra Civil: va enviar brigadistes per combatre al costat de la República i va ajudar els exiliats a França a creuar l’Atlàntic. El país centreamericà va acollir 50.000 refugiats espanyols i catalans, més que cap altre de l’Amèrica Llatina.
Tot i així, malgrat que el procés català és vist a Mèxic amb gran simpatia per part de les classes populars, Murià alerta de la permanència d’elements reaccionaris i espanyolistes en les elits mexicanes. "A cada país de l’Amèrica Llatina hi ha grups a qui els faria molt feliços tornar [a l’estat espanyol]. Són els que van donar suport a Franco i els que donen suport a tots els moviments de la dreta. El Partit Popular, que són els franquistes d’ara, té molts suports a Mèxic".
Murià creu que l’independentisme català, popular i pacífic, pot ser un exemple a tenir en compte pels actuals moviments populars arreu de Llatinoamèrica.
