Quč cal fer?

A hores d’ara ja no ens calen discussions, sinó actuar. Ras i curt, no hem de perdre ni cinc minuts discutint amb qui encara no hagi volgut entendre el potencial rupturista del procés sobiranista al Principat de Catalunya i les seves potencialitats per avançar vers una República Socialista dels Països Catalans. La història els jutjarà per haver-se situat al costat de l’statu quo i contribuirem a fer que la sentència sigui implacable.

En les properes setmanes es lliurarà una de les batalles més importants per la llibertat del nostre poble i el conjunt dels i les independentistes d’esquerres hem de saber estar a l’alçada de les circumstàncies històriques.

Així doncs, Què cal fer?

a) Cal forçar la Ruptura, lluitant amb totes les nostres forces al costat del poble organitzat, per la realització de la consulta independentista el 9 de novembre. Tot intent de dilació o de substitució de la voluntat popular directament expressada per tripijocs electorals i administratius no serà sinó un intent de trair el procés i preparar un nou pacte entre elits.

En aquest sentit, cal donar tot el suport a les accions de mobilització i desobediència civil que es vagin impulsant des de la Xarxa Referèdum 9N i els col·lectius que la integren.

b) Cal guanyar el referèndum i omplir de contingut social el projecte independentista. No ens enganyem. Votar no és guanyar i Escòcia n’és la prova. És, això sí l’única via per a la victòria, però aquesta tan sols serà possible vencent el llast del conservadorisme i fent la majoria de les classes populars catalanes partícip del projecte independentista.

Per això tenim dues línies d’acció principals:

- La dinamització i la participació activa en la campanya “Esquerres pel Sí Sí”, treballant per vincular la independència a la radicalitat democràtica i la justícia social.

- El suport de tot tipus a les activitats que ajudin a fer arribar el projecte independentista a cada barri i cada ciutat, tant si és donant suport a la xarxa de voluntaris pel 9N impulsada per l’ANC, per fer possible un porta a porta que derroti el discurs de la por i la resignació, com promovent les accions de sensibilització de Súmate.

c) Cal treballar pels Països Catalans posant el Dret a Decidir al centre del debat polític al conjunt del nostre territori nacional. El procés iniciat al Principat suposa l’oportunitat de sumar el conjunt de les forces d’esquerres veritablement democràtiques i rupturistes dels diferents territoris de la Nació Catalana per reclamar l’exercici del Dret a l’Autodeterminació, vinculant-lo a la superació del règim monàrquic, corrupte, antidemocràtic i capitalista espanyol.

Només el Dret a Decidir pot donar una sortida política a les diferents manifestacions polítiques i socials que reclamen la fi del règim de la transacció franquista.

Impulsem, doncs, la mobilització, l’organització i la politització a través tant la Plataforma pel Dret Decidir del País Valencià, com les Assemblees Sobiranistes a Les Illes.

Estiguem amatents… Ara és l’hora!

Visca la Terra!