Un diumenge calorós de juliol, al diari nacionalista espanyol ABC se li va ocórrer publicar en un espai de cinc pàgines completes, 100 argumentos para una España unida. A vegades no són arguments, ortodoxament parlant, sinó que són simples asseveracions. Avui se m’ha ocorregut parlar d’uns quants d’aquests arguments i veure si són veritats o falsedats a criteri del qui escriu, que no pretén en cap cas mantenir que la seva opinió és la bona. Això ho deix per les persones a sou que no tenen més remei que fer crítiques dels articles que els han manat.
Argument núm. 22: “Evitar la exclusión de los catalanes españoles. El actual estatus de autonomía permite un marco de convivencia entre todos los ciudadanos, sean o no nacionalistas. Una hipotética Cataluña independiente excluiría completamente a los partidarios de una Cataluña dentro de España.”
No és un argument adequat ni vertader, per una senzilla raó, perquè l’actual Catalunya autonòmica deu excloure completament els partidaris d’una Catalunya fora d’Espanya, és a dir, d’una Catalunya independent. Si els partidaris de la independència han sabut viure dins Espanya, no desitjant-ho, també sabran viure dins Catalunya, els que voldrien viure dins Espanya. A més, la Catalunya independent també permetrà un marc de convivència entre tots els ciutadans, siguin nacionalistes catalans o espanyols. I si es vol saber quins són els nacionalistes majoritaris, s’ha de votar. Segons aquest tipus d’argument, tots els que no han votat el partit en el poder a Espanya, en queden totalment exclosos.
Argument núm. 23: “Prevenir el contagio al País Vasco. Una Cataluña independiente daría alas y argumentos a la «izquierda abertzale» para exigir que se aplicara una misma hoja de ruta para el País Vasco y restaría argumentos al Gobierno para impedirlo. Esgrimirían que si se ha permitido con Cataluña, ¿por qué no con el País Vasco?”
Vol esser un argument preventiu i predictiu, però menysprea el poble basc. Si els bascos volguessin independitzar-se o els interessàs fer-ho, ja s’haurien apuntat al carro del 9 de novembre i es faria d’una manera simultània. Si no ho han fet, cosa que els hagués donat molta més força, és perquè no desitgen la independència per ara. Si algun dia, els bascos volen independitzar-se, iniciaran el seu propi procés, sense tenir en compte si els catalans són o no són independents. Són dues nacions diferents i cada poble treballa per al seu futur.
Argument núm. 24: “La globalización es contraria a los independentismos. La globalización, según todos los expertos, es un fenómeno irreversible. Apostar por un proceso de secesión es ir en contra de la corriente histórica que vivimos.”
Aquest no és un argument, sinó que és una afirmació falsa. Aquesta asseveració la sentireu a persones inexpertes, però amb un sentiment de possessió molt desenvolupat, possessió obsessiva, que és el que senten molts espanyols respecte de Catalunya. Qui ho ha dit que la globalització és contrària als independentismes? Ningú que tengui dos dits de seny i de coneixements dirà aquesta falsedat i incongruència. La globalització supera les barreres polítiques i frontereres dels països. La globalització s’ha posat en marxa de manera irreversible, això sí, sense haver d’eliminar cap de les moltes desenes de països del món. A més, mentre s’ha anat desenvolupant la globalització, han anat sorgint molts d’estats nous, sense cap problema per a la globalització. Quan Catalunya sigui independent, continuarem vivint en un món globalitzat i tots desitjarem que sigui un món millor. Per aconseguir-ho, en primer lloc, tots els pobles han de poder decidir el seu futur. I si això significa poder votar, no hi pot haver cap govern ni cap tribunal que ho desautoritzi si no és de manera dictatorial, i això és impossible que ocorri dins l’actual Estat espanyol.
