El sistema democràtic liberal pivota sovint sobre l'eix dreta i esquerra. Arreu del món hi ha ritmes històrics concrets i contradiccions de tot tipus, però una de les causes principals de la polarització ideològica i social és la capacitat per generar i riquesa i repartir-la.
Tradicionalment les forces conservadores s'han preocupat principalment de generar riquesa i de fixar les condicions per a què el PIB creixi. A escala local i global, la dreta econòmica i política reivindica canvis i reformes a fi i efecte d'impulsar el creixement econòmic i la generació de riquesa. L'FMI i l'OSCDE, el BCE, les Cambres de Comerç i les patronals i evidentment els partits polítics de dretes: CDU, PP, CiU..., procuren generar riquesa.
I tradicionalment, l'esquerra s'ha preocupat més de la repartició de la riquesa generada. A través de reformes fiscals i de serveis socials, les esquerres han intentat que la riquesa generada arribi a les classes populars i no quedi retinguda en les capes altes de la societat. Tanmateix, tothom sap que la socialdemocràcia ja fa anys que va abraçar els postulats neoliberals i s'ha arrenglerat al cantó de les forces neoliberals donant suport a les seves reformes laborals, fiscals i de límit de dèficit públic amb l'excusa de controlar la inflació.
Actualment s'està generant més riquesa que mai però també s'està repartint més malament que mai. Més enllà de les diferències nord-sud, al nord hi ha cada cop més desigualtats i a Catalunya concretament s'està produint una progressiva polarització social. La riquesa generada pel turisme, el comerç i la indústria s'està concentrant en poques mans i els costos ambientals i socials de les activitats econòmiques no s'estan corregint, al contrari, les classes populars cada cop tenen unes economies més escanyades.
Amb aquest panorama és evident que cal reivindicar més mecanismes per a repartir la riquesa generada, una riquesa generada amb l'esforç de tothom, no només dels empresaris i els propietaris del capital. Els propers anys seran clau a Europa i al món per redefinir nous mecanismes més equitatius, justos i ecològicament sostenibles a l'hora de generar i repartir riquesa.
