Pedro Pablo Peña va ser jutjat ahir per l'Audiència espanyola. És el líder de la formació ultradretana Alianza Nacional i era qüestionat per un discurs seu del 12 d'octubre passat en què deia que si Catalunya es feia independent caldria fer córrer la sang. El discurs va ser denunciat pel fiscal antiodi de Barcelona, que va remarcar que Peña havia parlat obertament de matar partidaris de la independència i que un dels crits més seguits de la concentració demanava de portar Artur Mas a una cambra de gas.

Davant l'audiència, el personatge en qüestió no únicament no es va preocupar de dissimular ni de rebaixar el to de les seues paraules, ans va insistir-hi i s'hi va refermar. I en cap moment ningú no aturà les seues proclames violentes.

Hem d'esperar al resultat d'aquest judici, és obvi. Però d'entrada hi ha una comparació que resulta més que sorprenent. Mentre aquest senyor és lliure de dir aquestes coses, Arnaldo Otegi és a la presó. Otegi, recordem-ho, l'acusaren d'haver organitzat l'esquerra abertzale, però també d'haver pronunciat unes paraules en un acte d'homenatge al pres d'ETA empresonat de feia més temps. Paraules que ni de lluny eren comparables a les que ara, en una seu judicial, ha pronunciat Pedro Pablo Peña.

Què passa, doncs? Que dir una cosa és delicte si la diu gent d'una tendència política, però no si la diu gent d'una altra tendència? O més exactament si la diuen des d'un projecte de nació o des d'un altre? La pregunta és retòrica. Naturalment que és així, i aquest és el gran problema. L'estat espanyol no és neutral amb els seus ciutadans, sinó que discrimina negativament segons les opcions polítiques i molt especialment nacionals.

I si no que algú ens explique com és que Pedro Pablo Peña pot dir això que diu amb la tranquil·litat amb què ho diu...