La resposta de l'Ajuntament de Tarragona davant la presentació del contracte de la brossa a Fiscalia, malgrat ésser breu, no té desperdici. Davant l'acció de la CUP de Tarragona, l'Ajuntament al·lega que “lamenta la utilització dels jutjats per a fer accions polítiques”. Disculpin que els destorbem, però per a aquells i aquelles que volem canviar aquesta societat injusta, aquest sistema neoliberal assassí, la lluita es fa per tots els mitjans.
Quan una de cada cinc persones és pobre, i en una dècada ho serà una de cada tres; quan les condicions laborals cada vegada són més precàries; quan la legislació (laboral, en matèria de seguretat, de salut reproductiva,...) adquireix un caire coercitiu que recorda massa a la dictadura franquista; quan els pobles patim un assetjament envers la nostra pròpia identitat; quan els casos de corrupció esdevenen la norma mentre que les responsabilitats penals són l'excepció; quan l'estat del benestar és terminal i el deute general a les arques públiques per salvar la banca no és cap broma de mal de gust... quan aquest és el pa de cada dia, s'evidencia encara més que “tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”, com advertia Fuster.
I aquesta política la duem a terme a tot arreu: als carrers, a les festes populars, als llocs de treball, als barris, a les institucions, etc. Segurament l'Ajuntament de Tarragona no farà la mateixa afirmació en relació a les denúncies interposades pels companys de CafèambLlet (que per cert han tret un diari, igual de brillant que la resta de material que han elaborat), perquè no són un partit polític. Potser que comencin a entendre que les CUP no som un partit polític convencional, que pertanyem a un moviment vertebrat i estès arreu dels Països Catalans com és l'Esquerra Independentista, i que quan parlem de la necessitat de construir la Unitat Popular no exercim el tradicional màrqueting electoral, tan propens a buidar i pervertir les paraules, sinó que hi depositem tota la nostra confiança, perquè sabem que només el poble salva el poble. Sabem que, com versava Estellés, “no podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu” i, afegeixo, organitzat.
Tornem al cas del contracte de la brossa, un contracte que feia pudor, i malgrat tothom en sentia la ferum, ningú havia gosat fer cap passa en ferm. Ni tan sols aquells que en el seu dia hi votaren en contra. Senyors i senyores del Consistori, apostem per una gestió dels recursos públics, diners de la ciutadania, transparent, justa i justificada: no paguem els deutes il·legítims, municipalitzem els serveis, desobeïm! Comencin a fer política per al poble enlloc de governar en pro dels interessos particulars i de les empreses privades, i no ens veurem amb l'obligació d'haver d'acudir als jutjats.
