La Generalitat de Catalunya ha subvencionat les últims quatre anys amb 100 milions d'euros 16 escoles vinculades a l'Opus Dei que segreuguen els alumnes per sexes. Tot i que el pressupost del departament d'Ensenyament s'ha reduït en 1.000 milions els últims quatre anys, el Govern ha mantingut els concerts amb les escoles vinculades a l'Obra. Es tracta de setze escoles ubicades a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Girona, Terrassa, Jorba, la Canonja, Constantí i Alpicat, que han rebut un total de 99.804.636 euros els últims quatre cursos, segons el càlcul realtizat per l'Anuari a partir de les dades obtingudes del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). El departament s'ha negat a fer públiques dades oficials. Aquest 2014 la Generalitat ha de decidir si continua o no el conveni amb aquestes escoles, renovat per última vegada pel departament d'Educació del Govern tripartit.
L'Anuari també destaca un cas de portes giratòries entre el sector públic i l'empresa privada. Es tracta del cas de l'exconseller Josep Grau (CiU), que va ocupar la cartera d'agricultura de la Generalitat catalana entre 1999 i 2003. Grau va ser el responsable d'adjudicar l'obra del canal Segarra Garrigue al consorci privat Aigües del Segarra Garrigues (AGS), liderat per FCC, Agbar, Copcisa i Copisa. Després d'haver deixar la política, Grau va fer carrera en el sector privat i actualment és el president de la pròpia d'AGS, l'empresa a la que va adjudicar l'obra fa 12 anys. Es dóna el cas que ara AGS reclama a la Generalitat un increment del pressupost atorgat pel propi Grau, perque amb la xifra inicial, segons diu, només es podrà dur un 34% del projecte.
La Generalitat subvenciona
amb 25 milions d'euros anuals
16 escoles que segreguen per sexes
Els concerts del departament d'Ensenyament amb els centres d'elit vinculats a l'Opus Dei obren l'Anuari dels silencis mediàtics de 2014
L'Anuari Mèdia.cat també publica reporatges sobre les portes giratòries entre el sector públic i privat al Canal Segarra Garrigues, els sous dels alts directius catalans de l'IBEX 35 i un anàlisi històric de la corrupció política als Països Catalans
El projecte, impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el suport de la Fundació Catalunya, compta amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes i de sis facultats de comunicació
La Generalitat de Catalunya ha subvencionat les últims quatre anys amb 100 milions d'euros 16 escoles vinculades a l'Opus Dei que segreuguen els alumnes per sexes. Tot i que el pressupost del departament d'Ensenyament s'ha reduït en 1.000 milions els últims quatre anys, el Govern ha mantingut els concerts amb les escoles vinculades a l'Obra. Es tracta de setze escoles ubicades a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Girona, Terrassa, Jorba, la Canonja, Constantí i Alpicat, que han rebut un total de 99.804.636 euros els últims quatre cursos, segons el càlcul realtizat per l'Anuari a partir de les dades obtingudes del Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). El departament s'ha negat a fer públiques dades oficials. Aquest 2014 la Generalitat ha de decidir si continua o no el conveni amb aquestes escoles, renovat per última vegada pel departament d'Educació del Govern tripartit.
L'Anuari també destaca un cas de portes giratòries entre el sector públic i l'empresa privada. Es tracta del cas de l'exconseller Josep Grau (CiU), que va ocupar la cartera d'agricultura de la Generalitat catalana entre 1999 i 2003. Grau va ser el responsable d'adjudicar l'obra del canal Segarra Garrigue al consorci privat Aigües del Segarra Garrigues (AGS), liderat per FCC, Agbar, Copcisa i Copisa. Després d'haver deixar la política, Grau va fer carrera en el sector privat i actualment és el president de la pròpia d'AGS, l'empresa a la que va adjudicar l'obra fa 12 anys. Es dóna el cas que ara AGS reclama a la Generalitat un increment del pressupost atorgat pel propi Grau, perque amb la xifra inicial, segons diu, només es podrà dur un 34% del projecte.
L'Anuari també ha realitzat un doble exercici de periodisme de dades posant el focus en dos temes d'actualitat: els sous dels directius de les grans corporacions i la corrupció política. En un primer reportatge, l'Anuari desglossa què cobren els directius dels Països Catalans que ostenten càrrecs en les grans empreses de l'IBEX 35. Es tracta de 86 alts càrrecs que es reparteixen, segons les darreres dades disponibles, 31,5 milions d'euros. El president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, és el directiu català més ben retribuït, amb un salari que el 2013 va ser de 2,68 milions anuals. Un segon reportatge analitza quants consellers de governs dels Països Catalans han estat imputats en casos de corrupció des de la restauració democràtica. En total, un 17% dels consellers que han tingut els governs català, balear i valencià han estat imputats en casos de corrupció. Lidera el rànquing les Illes Balears amb 24 imputats, seguida del País Valnecià amb 15 i de Catalunya amb 12. De tots ells, tan sols 17 han arribat a ser jutjats i només 8 han estat condemnats.
Grup de Periodistes Ramon Barnils
L'Anuari Mèdia.cat és una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils amb el suport de la Fundació Catalunya. L'Anuari inclou en la seva quarta edició un total de quinze reportatges sobre temes que durant l'any 2013 no van tenir una cobertura destacada en els mitjans de comunicació dels Països Catalans. És un projecte de periodisme d'investigació finançat amb crowdfunding que enguany ha rebut el suport de 438 micromecenes. També compta amb el suport del Col·legi de Periodites i de les facultats de periodisme de la UAB, UPF, URL, UV, Uvic i UdL, els estudiants de les quals han realitzat alguns dels reportatges d'investigació inclosos en l'edició d'enguany. La vesió impresa de l'Anuari es distribuirà a llibreries gràcies a l'editorial Pol·len, des d'avui també se'n pot descarregar la versió digital en format PDF o EPUB a www.media.cat/Anuari.
Roger Palà, coordinador de l'Anuari Mèdia.cat al costat de Sergi Picazo, considera que el d'enguany "és l'Anuari del que estem més satisfets a nivell periodístic i d'implicació de l'audiència i els micromecenes". Palà destaca especialment que el projecte, gràcies a la col·laboració amb sis facultats de periodisme, hagi comptat amb la participació d'estudiants de periodisme, trencant així "el mur generacional existent en la professió a Catalunya". "Els periodistes més joves gairebé no disposen d'oportuntiats en els mitjans i regna el desànim entre les noves generacions. Per nosaltres és un motiu d'orgull que el reportatge d'obertura d'aquest any l'hagi escrit Núria Vilà, una periodista nascuda el 1992". En l'Anuari també destaca el treball infogràfic i de recopilació i anàlisi de dades. "Ara està molt de moda parlar de periodisme de dades, però la veritat és que no creiem que hi hagi hagut mai cap periodisme possible sense dades".
