Avançar cap al Procés Constituent aquí i allà

L'onada independentista ha fet sacsejar un tros important dels Països Catalans, i la reacció de la dreta feixista i els aparells de l'estat no s'ha fet esperar. Damunt del poble català planen amenaces d'il·legalització i fins i tot empresonaments massius. És la resposta esperada i lògica de l'imperi borbònic, que en la seva decadència és més perillós i agressiu que mai. Però tothom sabia que això no era un joc de nens i que el ball de bastons tard o d'hora arribaria.

L'esforç del poble català és un exemple de que amb esforç i capacitat de lluita es pot fer trontollar les estructures del poder. I en aquest pols s'ha de fer trontollar tant si com no el poder en tota la seva dimensió. La bèstia capitalista que ofega les classes populars, en tota la seva complexitat i dimensió polièdrica, la tenim a prop nostre, i és la nostra responsabilitat plantar-hi cara per canviar-ho tot.

El procés independentista i constituent discorren paral·lels i sovint els seus camins s'entrecreuen. En algun moment del procés hi haurà una simbiosi i caldrà sospesar bé la correlació de forces perquè correm el risc que la dreta nostrada arribi al procés amb més múscul. Per això ens convé fer gimnàstica democràtica i empoderament popular per a  rubricar el procés i  blindar-lo de les temptacions de la dreta, ansiosa de fer un pacte entre elits per no canviar res.

Però de res serveix provar de construir alternatives a la bèstia capitalista de forma aïllada i al marge de les dinàmiques d'aquest món que la tecnologia i l'energia ha globalitzat a base d'injusticies, degradació ambiental i imposicions. L'enemic és global i la Troica opera a nivell continental i mundial. I en aquest entorn globalitzat també cal encentar un procés constituent que sigui garantia de canvi pels de baix, pel territori, per la majoria.

Des de Catalunya podem empènyer proclamant la República Catalana al servei de les classes populars, la república del 99%, però les classes treballadores hem de contribuir a bastir una aliança internacional, recomposar antics ponts trencats i començar a embastar una alternativa que posi els pels de punta a la dreta burgesa, financera i feixista. Només amb una aliança de classe que desbordi els marcs nacionals, regionals  i estatals podrem dibuixar esperances de canvi en un horitzó raonablement proper.

L'esquerra independentista amb la CUP al capdavant té potencial per a fer camí en aquesta ruta cap al futur, però no ens podem adormir i ens hem d'espavilar. Ja hi ha experiències encetades a Llatinoamèrica i també a nivell europeu s'han fet algunes passes. Però s'avança en comptagotes i el panorama global requereix anar més per feina. L'emergència de la CUP i d'altres moviments de base han obert una escletxa en el sistema i soc del parer que les eleccions europees haurien estat una oportunitat per alçar una veu contra la Troica criminal, una oportunitat per deixar clar que l'hegemonia de la dreta burgesa, financera i feixista serà disputada i confrontada per l'esquerra anticapitalista europea.

Però la vida continua i cal continuar treballant per bastir aquesta alternativa que ens ha de duu a fer trontollar les bases mateixes del capitalisme i encetar un procés constituent a nivell internacional, que entroqui amb processos de canvi als diferents pobles i cultures d'arreu del món.