Entre gener i febrer de 1939 unes 500.000 persones  van travessar els Pirineus per l'Alt Empordà, la Cerdanya i el Ripollès fugint de les tropes del general Francisco Franco (més de la meitat dels refugiats van tornar a la zona franquista). La retirada (com es coneix a Catalunya Nord)  és l'èxode republicà de milers de persones i  famílies senceres de l'altra banda dels Pirineus a partir de l'hivern de 1939, quan Barcelona va caure en mans dels franquistes (26 de gener de 1939).

La gestió de l'Administració francesa va consistir a internar-los a precaris camps de concentració francesos que no reunien les mínimes condicions d'habitabilitat i salubritat.Part d'aquestes persones (homes, dones, nens, vells, militars, civils, etc.) van ser deportades a l’Estat espanyol  on van ser assassinades, empresonades o ingressades en camps de concentració i a treballs forçats. Alguns van ser enviats a camps nazis a Alemanya.

A Argelers i Sant Cebrià a només vint quilòmetres de la frontera, es van construir  camps de concentració, en mots del Ministeri de l'Interior francès de l'època, per a tancar els refugiats del bàndol republicà de la Catalunya Sud. Entre 1939 i 1941 hi van morir 216 persones, de les quals 70 eren nens petits. Els camps no tenien aigua potable i pràcticament tampoc hi havia res per menjar. Com que no hi havia sostre, els refugiats excavaven forats a la sorra per a poder-se protegir del vent i del fred que feia sobretot a la nit. Més tard, malgrat l'oposició inicial dels vigilants, alguns van aconseguir construir una mena de "xaboles", o estructures lleugeres amb un tros de roba com a sostre.  L'actual batlle d'Argelers, Pierre Aylagas, és fill d'un dels republicans que van travessar els Pirineus.