Els anuncis dels circs comencen a aparèixer als diaris, i els cartells ja són les parets de moltes ciutats grans i pobles xicotets. Tot plegat coincideix amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana d’un anunci sobre un centre d’ensinistrament, allotjament i doma d’animals de circ a Jarafuel (la Vall de Cofrents). L’expedient per a la seua legalització està en fase d’informació pública a les oficines del Servei Territorial d’Urbanisme de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient[1].
Jo aní a rebre aquesta informació pública, i tinguí accés a l’expedient. És un feix amb molta paperassa i amb un informe[2] que defensa la declaració d’interés comunitari (DIC) pel “centre”. És un tràmit necessari per a legalitzar l’ús de terrenys declarats no urbanitzables per a activitats que requereixen d’instal·lacions i que fan usos més propis de les zones urbanes, però que no es poden ubicar a aquests entorns per les seues característiques.
És una legalització, perquè l’activitat està en funcionament. Les construccions que hi havia als terrenys han estat rehabilitades i adaptades a les necessitats de l’activitat. Al seu costat, a l’espai de 1.382m2 marcat als plànols com a Zona A, s’han posat els nous equipaments. Són unes gàbies d’obra i reixes de mida diversa (84, 49, 39 i 15m2) més una gàbia remolc, com les dels circs, de 42m2. Envolten un “recinte de doma” de 13m de diàmetre i coberta a 3’6m d’altura. És circular, com solen ser les pistes dels circs.
Diu l’informe que el “centre” alberga animals de circ pel seu ensinistrament, allotjament i doma i per a que, posteriorment, els circs de tot el món els puguen llogar[3]. Les víctimes són lleons, tigres i óssos, algunes de les quals apareixen a les fotos que incorpora el document[4]. Són a dins de minúscules gàbies, si tenim en compte les necessitats d’aquests animals.
L’expert en silvicultura que el signa s’atreveix a valorar com a molt positives les instal·lacions. Diu que les gàbies, de 2’5m d’altura, superen amb escreix la mínima exigida (1’5 vegades l’altura de l’animal). Diu que les cobertes els protegeixen de les inclemències del temps, i no diu res del grau de protecció que ofereixen les reixes que, això si, garanteixen la ventilació de les gàbies. Diu, fins i tot, que sobra espai si tenim en compte individus amb un pes mitjà de 130kg.
Els lleons africans són animals que poden superar els 250kg, amb mitjanes d’uns 180 pel que fa als mascles i 120 a les femelles. Entre els de les diferents subespècies de tigre, alguns mascles poden arribar als 350kg; el major nombre de víctimes solen ser tigres de Bengala, amb mascles que pràcticament sempre pesen més de 200 i femelles que ronden els 140. Els óssos varien molt de pes, entre les femelles d’os negre amb poc més de 40kg i els grans mascles d’ós bru o ós polar amb prop de 700, sempre depenent de l’època de l’any.
Les normatives diuen i l’informe recolza que les bones gàbies han de donar 1m2 per cada 10kg d’animal viu. Els 25m2 que concedeixen al lleó més gran no tenen res a veure amb les immenses planures de la sabana africana. Ni els 35m2 que tindria el més gran dels tigres amb les grans selves d’Àsia o de les illes índiques. Ni 70m2 amb els grans boscos americans del grizzly, les inacabables planures de gel de l’ós polar o les terres dels óssos d’Euràsia. Allí no tindrien més sostre que el blau del cel ni altres límits que l’horitzó i la por a perdre la llibertat en mans humanes. El pes no té cap validesa per a valorar com a bona la mida de la gàbia esclau.
Veure els pins de la serra entre els barrots d’eixa presó amagada no és el pitjor que espera als animals víctimes d’aquest “centre de doma”. Han de patir els crits i els colps amb tota classe d’estris de tortura a eixa pista central, on els forcen a fer coses com saltar d’una plataforma a altra o passar per un cercle de foc, on aprenen que fer coses que mai farien i que no volen fer és millor que patir els càstigs per no fer-les.
Són animals destrossats i amb el cap cot que cedeixen als circs que arriben a les ciutats per Nadal i que es presenten com “l’alegria dels xiquets i xiquetes”. Pateixen inacabables viatges amb mil perills per la carretera. Viuen durant mesos a dins de gàbies tan xicotetes com les de la seua presó o encara més, permanentment amenaçats i estimulats per les gàbies del costat, on han tancat altres depredadors i preses. Suporten més crits i més colps i centenars d’actuacions a la pista. Finalment, plenes les butxaques de propietaris i llogaters, els tornen a Jarafuel.
L’autèntica cara de l’explotació animal és a llocs com aquest que ara van a legalitzar. Apartats, ocults, lluny de la farsa, la manipulació i la mentida que representen davant els nostres ulls. Quan tallem el cordó que els uneix amb les nostres butxaques, quan declarem els nostres pobles i ciutats lliures de circs amb animals, trenquem tot aquest muntatge.
Quan es desvinculem de l’explotació animal, acabem amb tot el que amaga.
[1] DOCV nº 7.154–18/11/2013, p. 33.557, Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, http://www.docv.gva.es/datos/2013/11/18/pdf/2013_10822.pdf
[2] DIC pel centre d’allotjament, doma i ensinistrament d’animals de circ al TM de Jarafuel (València). Redactat en castellà i signat per l’enginyer de muntanyes Evaristo Pastor Mora, col. 4.597, de l’empresa RADINGANORUM (radinganorum.com). A l’expedient per a la declaració d’interés comunitari .
[3] P. 33.
[4] Fotos de lleones i un lleó, que miren a càmera des de l’altra banda de les reixes (p. 45-46). Foto d’un tigre (p. 47). Remolc amb lleons (p. 47).
