“Quan, en 1705, Basset, al front de les tropes de l’arxiduc Carles desembarca a Altea, fa córrer la veu que el pretendent austríac aboliria els tributs senyorials i ofereix franqueses i privilegis als pobles que es declarin per l’Habsburg. El partit “maulet”, amb un tal programa, es guanya de seguida amples simpaties a la Marina i a les contrades pròximes, justament l’escenari de la revolta de 1693 i, en general, una mica a tot el País Valencià.
A la Barcelona assetjada del 1714, grups de camperols valencians encara combatien contra les tropes de Felip V.”
Joan Fuster: Nosaltres, els valencians (1962)
Joan Fuster defensà la nació completa, incità a la reflexió i a la modernització del pensament, combatent l’espanyolització i proposant la superació del catalanisme regionalista.
Fuster vindicà, com ningú ho havia fet abans, la catalanitat del País Valencià i l’articulació política dels Països Catalans. Afavorí la recuperació de símbols i referents històrics, com per exemple els maulets, com a un factors determinant en el camí de la reconstrucció nacional, que esbossà de forma sintètica a Nosaltres, els valencians (1962).
El seu insubornable posicionament polític i cultural el convertí en l’enemic públic número u de la dreta franquista valenciana, que a partir d’aleshores s’escudà en el regionalisme fokloritzant per continuar negant els drets socials i nacionals. Fuster esdevingué un intel·lectual compromès i combatiu i arribà a patir dos atemptats amb bomba al seu domicili, perpetrats per elements espanyolistes d’extrema dreta. Malgrat els atacs que rebé i les renúncies d’una part del valencianisme polític (tercera via), el seu pensament, farcit de sentències categòriques, fixà conceptes bàsics per a les generacions que l’hem succeït en el combat: “la nostra llengua és la nostra pàtria”, “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres” i “o ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble”.
El cinquantenari de la publicació de Nosaltres, el valencians ha servit per organitzar desenes propostes i activitats arreu dels Països Catalans que, com explicà el passat 27 d’abril a Mataró l’historiador Toni Rico, posen de manifest l’interès i la necessitat de rellegir i actualitzar sense renúncies el pensament fusterià.
