Privatització
CiU, més de dretes que el PP?

El Govern d'Artur Mas ha inspirat el govern espanyol per començar a pensar en aplicar el copagament a tot l'Estat

16/03/2012 Política
El Parlament de Catalunya va aprovar dimecres la Llei de mesures fiscals i financeres gràcies a l'abstenció del PPC. CiU i Joan Laporta –abans de SI, ara diputat no adscrit- van avalar la llei. La normativa és de màxims: inclou la taxa turística, l'euro per recepta, el cànon a les subministradores d'aigua i la reducció d'un 15% de la jornada del personal interí.

Una llei que ha servit per inspirar el govern espanyol. Tant és així que aquest dijous la ministra de Sanitat, Ana Mato, va admetre que no tancava la porta a la possibilitat d'estendre a tot l'Estat mesures per finançar la sanitat com l'euro per recepta farmacèutica aprovada pel Parlament de Catalunya. I aquest divendres la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha afirmat que el copagament és una qüestió a debatre en el marc del Consell Interterritorial de Sanitat on participen les comunitats autònomes. La reunió tindrà lloc d'aquí a deu dies.

Mato va fer les declaracions després que dimecres el Parlament de Catalunya aprovés l'euro per recepta amb els vots de CiU i PP, una mesura que s'aplicarà a partir de l'1 de juny amb què espera recaptar 180 milions d'euros.

De moment, el portaveu de Izquierda Plural (IU-ICV-CHA) a la Comissió de Sanitat del Congrés, Gaspar Llamazares, ha instat el govern espanyol a posar un recurs d'inconstitucionalitat a la Generalitat per la implantació d'una taxa per recepta. Llamazares creu que el PP ha donat suport a CiU amb la mesura perquè el Ministeri de Sanitat està preparant una taxa per recepta a tot l'Estat que, segons les seves paraules, seria un "espoli al dret a la sanitat".

En funció de la renda

El debat obert a l'Estat arran de la possibilitat que s'acabi aplicant un sistema de copagament sanitari que podria afectar -si tiren endavant propostes com les de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre- els ciutadans en funció de la renda.

Ho ha revelat El País aquest divendres. El rotatiu considera que el govern s'espera a les eleccions andaluses per concretar noves polítiques, però assegura que "la decisió de Catalunya d'aprovar, amb la imprescindible abstenció del PP, el cobrament d'un euro per cada recepta, va desencadenar ahir un intens debat sobre possibles reformes en el finançament de la sanitat".

Alberto Núñez Feijóo, president de la Xunta de Galícia i expresident de l'Insalud durant el govern de José María Aznar, va plantejar una fórmula diferent a la catalana. Va dir a la Cadena Ser que el que caldria estudiar és una reforma perquè els medicaments es paguin en funció de la renda. A hores d'ara, tots els ciutadans paguen només una petita part de medicines que li recepten els metges de la sanitat pública.

Segons el diari espanyol, "la majoria dels barons autonòmics del PP no veuen amb mals ulls aquesta solució de cobrar més en funció de la renda per alguns serveis, i en especial per les medicines". En aquest sentit, afirma que "cada vegada està més clar que aquesta fórmula, la de l'augment del percentatge dels medicaments que paguen els ciutadans directament i no a través dels impostos, i altres d'augment de taxes, preus públics de tota mena i potser pujades de impostos, es va imposant com a fórmula de retallar el déficit".

L'executiu espanyola comença a suprimir part de les 4.000 empreses públiques de l'Estat


En el marc d'aquesta ofensiva privatitzadora, el govern espanyol ha posat en marxa aquest divendres la primera fase del programa pel què vol suprimir part de les 4.000 empreses públiques de totes les administracions que, segons sosté, en alguns casos tenen una funcionalitat poc clara o no responen als interessos del servei públic.

Al Consell de Ministres d'aquest divendres s'ha aprovat el pla de Reestructuració i Racionalització del Sector Públic Empresarial, una reorganització que afecta unes 80 empreses en diferents modalitats. Directament se suprimeixen 24 societats, que representen el 17% del sector empresarial públic.

Que els estudiants universitaris paguin encara més


Una altra de les propostes que el Govern de Mas ha fet al govern espanyol és apujar el cost que els estudiants de les carreres universitàries assumeixen, que ara és del 12-15% i que Antoni Castellà vol apujar al 20%.