El Colexio Profesional de Xornalista de Galicia ha condemnat la situació i ha remarcat que “el tancament d'un mitjà de comunicació sempre és una mala notícia per la professió periodística i la societat, perquè perd en pluralitat informativa, fonamental per conformar una població crítica”. També ha recordat que el Xornal “des que va sortir va fer una aposta decidida per la normalització del gallec”.
Cap diari en gallec
Era l'únic diari amb continguts diaris en
la llengua pròpia que quedava després que els quioscos ja s'acomiadessin, el
juny passat, d'un diari aquest sí 100% en gallec, Galicia Hoxe, que va haver de
tancar també per la pressió de la crisi, propiciada per la manca d'ajuts
institucionals. A la nota de comiat, Galicia Hoxe destacava l'”oferta
d'informació cultural, tant d'oficial com d'alternativa” del rotatiu, la
“defensa amb una autonomia de màxims” per a Galícia i d'”una ordenació
territorial sostenible i respectuosa amb el medi natural”, fets que han
caracteritzat un mitjà amb una trajectòria de vuit anys, nascut “amb el somni
de demostrar que un altre periodisme és possible, assentat als pilars de la llibertat,
l'objectivitat, la veritat, la tolerància i l'amor a Galícia”.
El diari, que pertanyia al grup Correo Gallego, deia en la seva nota de comiat que "la crisi econòmica especialment virulenta en els mitjans de comunicació i, sobretot, la radical retallada d'ajudes institucionals, converteixen en inviable el projecte de l'únic diari en gallec". La publicació es va acomiadar atacant la "tèbia resposta social i institucional, que no són comparables a les ajudes del govern basc i català en projectes similars".
El diari va néixer el 17 de maig de 2003, coincidint amb el Dia de les Lletres Gallegues, i va decidir plegar el dia del 75è aniversari de l'aprovació del primer estatut d'autonomia i de la tornada de les restes del polític Castelao.
Tancament rere tancament
La situació de la premsa escrita en gallec es troba en una situació molt delicada, ja que el Xornal i Galicia Hoxe són un cas més d'una tònica massa generalitzada a Galiza. El país ja va haver de patir el tancament de Vieiros, el primer diari en gallec a la xarxa des de feia 15 anys, i de la històrica capçalera del nacionalisme A Nosa Terra, que després de més d'un segle de tirada setmanal -passant per diferents etapes- va acabar tancant la seva edició en paper, tot i que també manté l'edició digital.
D'aquesta manera, ara només queden tres publicacions en llengua gallega: el diari gratuït De Luns a Venres, la revista mensual d'informació crítica Novas da Galiza i la revista de política i societat Tempos Novos.
Ajut
s a la premsa en castellà
Els successius governs gallets han donat milers d'euros de subvencions, mitjançant convenis o ajudes de la conselleria de Política Lingüística, a diaris que fan la seva versió íntegrament en castellà i que únicament introdueixen el gallec per les declaracions de persones o el Dia de les Lletres Gallegues. També hi ha hagut casos com el de la negativa de la Xunta a subvencionar el mensual Novas da Galiza, pel fet de no estar escrit íntegrament en la normativa oficial de Galícia. La revista d'informació crítica escriu íntegrament en gallec, però amb ortografia portuguesa.
Nós-UP es va queixar d'aquesta situació i va denunciar "la retallada radical dels ajuts econòmics de la Xunta de Galiza de Feijóo i del PP". "La mateixa", va dir, "que continuar donant subvencions milionàries a diaris com La Voz de Galicia, Faro de Vigo o El Correo Gallego, caracteritzats per les seves posicions conservadores i antigallegues i que condemnen la nostra llengua a una posició anacdòtica".