Sobre la transversalitat de l’independentisme

Frederic Tort, membre de la CUP de Blanes

Si bé aquest és un tema del que se n’ha parlat molt s’ha d’admetre que si encara està sobre la taula deu ser perquè part dels independentistes hi creuen o com mínim hi donen voltes. El problema de la transversalitat no és la tranversalitat en si mateixa, sinó el fet que quan es parla de tranversalitat aquesta s’associa sovint als partits polítics, es a dir, es relaciona la transversalitat amb el fet d’aglutinar totes les opcions independentistes sota una mateixa marca electoral per tal de concórrer a les eleccions.

12/07/2011 17:18 Opinió
Frederic Tort, membre de la CUP i de Blanes per la Independència-ANC Frederic Tort, membre de la CUP i de Blanes per la Independència-ANC
 
Com a militant independentista permeteu-me discrepar d’aquest possible “front patriòtic” que suposadament ens ha de guiar cap a la independència i la llibertat. Hi discrepo perquè no comparteixo les opinions d’aquells que diuen que l’eix “dreta-esquerra” no té sentit en la política actual, i que primer hauríem d’anar tots junts per aconseguir la independència i desprès ja veurem que fem amb el model social i econòmic pel nostre país. Hi discrepo perquè els que treballem l’independentisme dia a dia als nostres municipis des d’una òptica de transformació i justícia social són els que sovint ens hem de sentir dir que trenquem la unitat independentista perquè estem més pendents d’altres coses que no pas d’alliberar el país de l’ocupació dels estats espanyol i francès. Quan diuen que “primer l’estat propi i desprès ja veurem” nosaltres ens preguntem quin estat propi volem: un estat supeditat als interessos de la banca, del totxo i de les multinacionals? Uns Països Catalans independents però amb desnonaments i retallades a la sanitat i altres drets? Doncs aquesta no és la nostra concepció  d’alliberament.
 
Entenem que un país lliure és aquell que garanteix els drets socials per a tothom i on els ciutadans decideixen sobre els afers públics i la gestió de la societat on viuen. Perquè no és el mateix aprovar un pla urbanístic per decret i amb secretisme (com sol passar a molts dels nostres municipis) que fer-ho preguntant als veïns i veïnes quin model de ciutat desitgem, com volem que siguin les zones  verdes, com creiem que s’han de situar els espais de lleure pels infants, a on calen accessos per persones amb mobilitat reduïda, etc. És una petita gran diferència. De Blanc o negre, o millor dit, de roig o blau.