El fet diferencial obrer gallec va ser clar el 29 de setembre. Galiza és una nació i la classe treballadora va actuar de forma pròpia a l'hora de participar en la lluita. L'autoorganització sindical deriva precisament d'un quadre específic anomenat Galiza, en el qual es desenvolupa la lluita de classes.
Aquesta situació va obligar el sindicalisme espanyol a implicar-se més que mai a la vaga per evitar ser ignorats per les grans empreses i els sectors estratègics del sindicalisme gallec. Malgrat la corrupta burocràcia pactista de la direcció de la Confederación Intersindical Galega (CIG), centenars de milers d'obrers i obreres van optar per adherir-se a la vaga i participar activament d'una jornada que es pot definir d'històrica.
El carrer va exercir d'epicentre de la presa de decisions desautoritzant les majories aritmètiques del parlamentarisme burgès. No obstant això, el 29-S no pot ser entès com un punt d'arribada, ha de ser l'inici d'un procés de mobilització permanent, d'acords presos des de la base, de lluita ideològica, d'injecció d'autoestima i moral a l'enorme potencial que té la classe obrera gallega per tal de poder derrotar els governs burgesos i anar construint una alternativa revolucionària que necessita el proletariat gallec per superar la partitocràcia que monopolitza el Parlament, així com les polítiques procapitalises del PP-PSOE i la pseudoalternativa del BNG-IU.
La classe obrera gallega no s'ha de conformar amb moderar el gir neoliberal de Zapatero, sinó que ha de fer passos endavant en el camí d'obrir consciències cap al socialisme. El diàleg obert el dia següent entre el sindicalisme espanyol i al govern del PSOE, plasmat en l'obscena fotografia de somriures i gestos mutus d'aproximació entre Cándido Méndez i María Teresa Fernández de la Vega, no sorprèn. Ja se sabia que la UGT i CCOO són una colla de traïdors. Malgrat tot, el sindicalisme nacional i de classe representat per la CIG no pot justificar-se amb el temor al fracàs per continuar evitant tornar a prendre la iniciativa, delegant-ho al sindicalisme forani.
La CIG té l'obligació de convocar una nova jornada de vaga general de forma unitària amb la Central Unitaria de Traballadoras (CUT) i altres entitats socials, sindicals i populars per tal de tombar la reforma i evitar així les anunciades agressions al sistema públic de seguretat social.
*Notícia de Diário Liberdade elaborada per a Llibertat.cat
