"Això està obrint moltes mentalitats fins ara recloses en esquemes
autonomistes o federalistes", remarca, i subratlla que "mentre que les
estructures dels partits majoritaris proposen solucions inviables,
augmenten els que veuen en la independència l'única solució".
"Serem una organització nacional"
Sallas
també ha volgut explicar als bascos que la CUP "és com una bassa d'oli
que es va expandint" malgrat decidir no presentar-se a les eleccions
autonòmiques. Sobre aquest tema, Sallas ha deixat clar que aquesta
decisió es va prendre abans de les onades massives de consultes per la
independència i per tant la decisió "s'ha de contextualitzar en aquell
moment". "A poc a poc anem avançant cap a una organtzació nacional",
expressa.
Tanmateix, Sallas reconeix l'amenaça que representa no concórrer a les eleccions, atès que els partits polítics dominants "buscaran tancar la porta que s'ha obert" gràcies a les consultes i l'esgotament autonomista. "La CUP ha d'evitar que la porta torni a tancar-se", assenyala el portaveu.
Així, malgrat que "el nostre pròxim repte seran les eleccions municipals del 2011", la CUP lluitarà per frenar la possibilitat "que l'autonomisme torni". Això passa, afirma, per "accentuar i aprofundir l'organització".
Les consultes, un èxit malgrat els oportunistes
Pel
badaloní, les consultes han servit per organitzar la gent, creure que
l'autodeterminació és possible i fer front a l'estat espanyol. A més,
ressalta que han deixat un important fons de democràcia participativa,
de participació popular, "quelcom inusual en el món actual". Tot això
provoca, per Sallas, que Madrid "es posi a tremolar i intenta aprofitar
les discrepàncies per ampliar les escletxes d'aquesta mobilització i
suport popular".
"La gent no s'ha deixat atemorir pels oportunistes de sempre que volen buscar protagonisme quan el riu baixa ple", sentencia el portaveu, que assenyala que el secret és "sumar forces al procés".
Diferents ritmes d'emancipació als Països Catalans
Per Sallas, el sector que representa les posicions de centre-dreta s'ha apuntat a l'independentisme fent una aposta per una part de la nació i amb un model socioeconòmic neoliberal. Per contra, els sectors independentistes populars d'esquerra tenen una territorialitat molt clara, els Països Catalans, que remarca que no és cap "obstacle" per reconèixer "la possibilitat de diferents ritmes" d'alliberament. Això sí, deixant patent que que la configuració de la República Catalana "haurà de ser definida en el futur". Aquests mateixos sectors, liderats per la CUP, són els que vinculen el fet nacional amb el social. "La construcció del socialisme del segle XXI és una cosa que ens ateny a tots i a totes les que formem part del moviment independentista d'esquerra i combatiu", aclareix Sallas.
Segons el portaveu nacional de la formació rupturista, la classe política actual està formada per partits polítics "sense ideologia o projecte polític" que nodrien "el país de l'autonomia". Malgrat tot, "la gent està començant a despertar col·lectivament, a socialitzar posicions que als anys vuitanta eren minoritàries". El repte doncs, és evitar que hi hagi qui busqui reeditar l'acord amb l'estat espanyol, apunta.
Per saber-ne més: