El 13-D al Gironès, la consulta popular per la Independència comarca a comarca

Girona: 78.521 persones que poden votar.

L'Ajuntament de Girona es va convertir el passat 10 de novembre en el consistori més gran que donarà suport a l'organització d'una consulta popular independentista. Ho van permetre els vots favorables d'ERC, CiU i ICV-EUiA, que van votar a favor d'un moció que Esquerra va portar al ple i que impulsa la comissió Girona Decideix, integrada per les entitats Ateneu d'Acció Cultural (ADAC), Òmnium Cultural i el Casal Independentista El Forn.. A partir d'ara caldrà trobar una data -la del 13 de desembre està descartada per manca de temps-, així com locals suficients on votar a la pregunta: "Està d'acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret independent, democràtic i social dins una Unió Europea dels Pobles?". Mitja hora abans del ple, un grup de persones va respondre la convocatòria de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona -l'organització política que porta més temps pugnant per impulsar una consulta a la ciutat malgrat no tenir presència al consistori- aplegant-se a la plaça del Vi per donar suport a la moció que s'havia de debatre al ple.

Una estelada de la CUP va presidir la concentració i nombrosos assistents, entre ells bastants militants de la CUP, van assistir al ple.

Quedava clar que ERC i CiU hi votarien a favor i que ICV-EUiA donaria llibertat de vot als seus regidors, i que probablement hi votarien a favor. Això ja donava la majoria i és el que va succeir.

També era evident el vot en contra del PP, representat només per Jean Marie Castel en solitari perquè la seva portaveu, Concepció Veray, estava malalta. Els socialistes es van abstenir. Joan Pluma, el portaveu del grup municipal del PSC, que ostenta l'alcaldia, va indicar que el seu grup municipal no volia posicionar-se en contra d'iniciatives que promouen les entitats però va lamentar que, en aquest cas, "s'hagi polititzat la societat civil".

Pluma va defensar el marc estatutari i el Parlament de Catalunya com a eix de la política catalana i va argumentar que els moviments de "baix a dalt necessiten bases més àmplies" i "menys partidistes", en referència que només tres entitats formen la comissió.

L'alcaldessa Anna Pagans ha manifestat aquest matí en declaracions a Rac1 que personalment votarà que no a la consulta perquè el seu partit, el PSOE, creu en un marc federal.

Cristina Alsina, la portaveu d'ERC, grup que va presentar la moció a l'ajuntament havia demanat el vot afirmatiu recordant que fa 350 anys l'estatus d'Estat de Catalunya "va ser arrabassat per les armes" i que des d'aleshores ha demanat recuperar l'estatus. Va afirmar que "el centralisme" espanyol no permet avançar als catalans i "genera ofec als ciutadans i a les empreses".

Alsina va assenyalar que la independència permetria "prosperar" i ser "més competitius i cohesionats". A més a més, va dir que "el que molesta no és la consulta, és el resultat". I va recordar el finat regidor Francesc Ferrer, que va declarar un dia que "la llibertat no s'ha de demanar ni pidolar, sinó exercir". Fins i tot va esmentar un discurs del president de la Generalitat, José Montilla, del 2007: "Catalunya serà el que vulgui ser".

El portaveu de CiU, Carles Puigdemont, va mostrar el seu respecte pel dret i la legitimitat de preguntar l'opinió als gironins sobre quin futur voldrien i va valorar que la consulta "és una proposta de mobilització i particiació que afavoreix els valors democràtics i "convida a la paraula i a l'argumentació".

Els ecosocialistes tenien llibertat de vot i tots tres van donar suport a la consulta. El seu portaveu, Joan Olóriz, va dir que "a cap poble se li pot negar el dret a l'autodeterminació" i va recordar que la proposta naixia d'entitats amb ganes "d'implicar la societat gironina i que el poble pugui manifestar la seva opinió".

Castel (PP) va apel·lar a la Constitució en exposar el seu vot en contra i va recordar que "hi ha gent omplint les llistes d'atur que necessita que els polítics treballin per les persones" i que amb actuacions com aquesta moció es perdia crebilititat en la política. "Ningú els hi treurà el dret, però hi ha altres problemes", va argumentar. També va criticar l'abandonament del centrisme de CiU i el seu pas a l'independentisme.

Girona aprovarà avui celebrar una consulta independentista - Llibertat.cat 

Celrà:

Els quatre grups polítics representats a l'Ajuntament de Celrà -Entesa per Celrà, iCelrà, Convergència i Unió i Candidatura d'Unitat Popular- acorden per unanimitat aprovar aquesta Declaració institucional de reconeixement de les consultes sobre el dret a decidir del poble català.

En diverses ocasions, l'Organització de Nacions Unides ha reconegut i defensat el dret dels pobles a determinar el seu destí. En aquest sentit ha aprovat diferents resolucions on proclama el dret dels pobles a decidir sobre el seu estatus polític i a buscar el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, de manera que tots els Estats tenen el deure de respectar les decisions preses per cada poble sobre la base d'aquest dret inviolable. Entre aquestes resolucions destaquen les següents:

* Resolució 545 (VI), de 5 de febrer de 1952: «Tots els pobles tenen el dret de disposar per si mateixos».
* Resolució 637 A (VII), de 16 de desembre de 1952: «Els Estats membres de l'Organització han de defensar el principi del dret de tots els pobles i de totes les nacions a disposar per si mateixos»; «El dret dels pobles i de les nacions a disposar per si mateixos és una condició prèvia a l'aplicació de tots els drets fonamentals de l'home».

El Pacte internacional de drets polítics i civils i el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, aprovats per l'Assemblea General de l'ONU en la seva sessió plenària 1496, de 16 de desembre de 1966, diuen en el seu article primer: «Tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren el seu desenvolupament econòmic, social i cultural», i «Els Estats participants en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen la responsabilitat d'administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides».

El Parlament de Catalunya ha proclamat en dues ocasions -el 12 de desembre de 1989 (resolució 98/III) i l'1 d'octubre de 1998 (resolució 679/V)- el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur.

Atesa la dificultat d'exercir els drets col·lectius que el poble de Catalunya té en l'actual marc legal i polític, l'Ajuntament de Celrà considera que la ciutadania té el dret de poder expressar lliurement el que pensa de forma cívica i pacífica, ja que el dret a decidir, juntament amb la llibertat de pensament, són l'expressió màxima de la democràcia. La llibertat democràtica dels pobles és real quan es pot manifestar, exercir i expressar lliurement i pacíficament sobre qualsevol qüestió que pugui afectar la seva manera d'organitzar-se com a societat i de relacionar-se amb els altres pobles i nacions, és a dir, determinar i decidir sobre el seu present i el seu futur.

Per tots aquests motius, l'Ajuntament de Celrà es posiciona públicament a favor que els ciutadans i ciutadanes puguin manifestar i exercir lliurement el dret a expressar el que pensen sobre el fet que Catalunya i la nació catalana esdevinguin un Estat independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea, i al mateix temps respecta la iniciativa de les entitats cíviques del municipi de realitzar una consulta ciutadana sobre el dret a decidir que han de tenir els ciutadans de Catalunya.

Celrà, 2 de desembre de 2009

Bordils: 1.404 persones que poden votar.

Organitza la consulta: Plataforma Bordilenca per l'Autodeterminació (referendumbordils@googlegroups.com)

Des de la Plataforma Bordilenca per l'Autodeterminació us informem i el mateix moment us volem convidar assistir, de l'acte central de la campanya Bordils Decideix, que portarem a terme en suport a la consulta popular del 13 de desembre.L'acte tindrà lloc el proper dilluns dia 7 de desembre el Casal de Bordils (Centre del Poble).    

* A les 20h Xerrada-Debat a càrrec de Jordi Bilbeny (membre organitzador de la consulta per la independència d’Arenys de Munt), Biel de Montserrat (Portaveu de la Plataforma Girona Decideix) i Francesc Ribera “Titot” músic i membre de la CUP de Berga.

* Tot seguit podreu gaudir d'un  Pica-pica, Pa amb tomàquet i embotit   

Flaçà: 905 persones que poden votar.
flacadecideix@gmail.com i grup de Facebook.

Flaçà Decideix organitza un debat obert sobre el dret a decidir que tindrà lloc el proper dimarts 1 de desembre a 2/4 de 9 al Casal de Flaçà.

Després de les intervencions dels 6 convidats, s'obrirà un debat obert amb el públic i, com a cloenda de l'acte, es convidarà als assistents a bunyols i cava per a fer conjuntament un "brindis pel dret a decidir".