Els concentrats van llegir un manifest per retre un homenatge a la República Catalana, la de Pau Claris de 1641, la federal de 1868 i la que va expular per darrer cop els borbons el 1931.

Els organitzadors de l'acte van exposar que aquell homenatge tenia la finalitat de rememorar i reivindicar la República en un any “molt mogut per la persecució dels activistes antimonàrquics” i per la reivindicació social de la gestió dels recursos públics i del dret a decidir de Catalunya “negat per la figura monàrquica.

Abans de llegir el manifest es va realitzar una reproducció de l’escultura de Viladomat que van plantar a la plaça, en una iniciativa del cronista local Albert Lázaro, per reivindicar que el monument al.lusiu a la República s’instal.li a la plaça el més aviat possible i denunciar que en 30 anys de governs locals democràtics no s’hagi pogut accelerar el procés.

En aquest mateix sentit, el representant de Maulets, va recordar la necessitat “de recuperar el significat d’una data que fins ara només s’explicava com la de la proclamació de la República espanyola, quan el 14 d’abril de 1931 també es va proclamar la República catalana”, una àpoca, que va significar un moment culminant de les llibertats de Catalunya.

Les organitzacions que van convocar l’acte van reivindicar l’organització política de la República, el més democràtic, representatiu i emancipador, i és el sistema polític que pot permetre la construcció d’una societat basada en la igualtat econòmica i social de les persones.

 Text de la convocatòria

Aquest 14 d’abril de 2009 commemorem a Cerdanyola la proclamació de la República de l’any 1931, data sígnificativa que recull la voluntat i els anhels de llibertat de la població catalana. Una forma de govern democràtic i igualitària que ha estat reivindicada i feta pròpia pels catalans i les catalanes durant segles, primer amb la breu República independent de Pau Claris de 1641, i posteriorment durant el Sexenni Democràtic, amb la proclamació de la República de 1873, que va tenir com a presidents els catalans Estanislau Figueres i Francesc Pi i Maragall.

La data del 14 d’abril ens remet a la darrera experiència de voluntat democràtica en què el poble va poder decidir per quina forma d’organització política podia optar col.lectivament. L’any 1931 la població de tot l’Estat espanyol va mostrar a través d’unes eleccions el seu rebuig a la monarquia, fet que va provocar la fugida dels borbons i la proclamació de la República. Una ruptura democràtica amb les antigues estructures del poder que ens va aportar nombrosos drets polítics i civils, el restabliment de la Generalitat i importants mesures d’emancipació social per a la pagesia i per als obrers. Una forma d’organització política democràtica i igualitària encarnada a casa nostra pels presidents Francesc Macià i Lluís Companys. Una República que va ser atacada i destruïda per l’exèrcit franquista, mogut pel principi i la finalitat de reinstaurar la monarquia i les antigues estructures de poder.

Dècades després de la proclamació de la República, continuem reivindicant aquest sistema d’organització política, perquè es tracta del més democràtic, representatiu i emancipador. Perquè l’organització de la República parteix d’uns fonaments profundament democràtics i és el sistema polític que pot permetre la construcció d’una societat basada en la igualtat econòmica i social de les persones. Perquè només des de concepció democràtica de la República podem assegurar que es respecti la voluntat col.lectiva com a catalans i catalanes. Contràriament, en el règim actual continuem segrestats per una sistema polític que invalida l’accés de la població a la gestió democràtica, que veta o limita les decisions col.lectives, un sistema monàrquic que es regeix per valors racials, militaristes, masclistes i autoritaris.

Però aquesta reivindicació i memòria de la República no és una celebració nostàlgica. Aquesta reivindicació en plena vigència parteix dels interessos de les classes populars (els serveis públics, els drets socials, el territori) i de l’exercici del dret d’autodeterminació i la reivindicació de la democràcia fonamentada en la igualtat i en la participació popular.

Per aquest motiu ens concentrem el 14 d’abril a la Plaça de Sant Ramon, el lloc o­n el govern democràtic de la Cerdanyola republicana va erigir l’escultura al.legòrica de Josep Viladomat en homenatge a la República. Un símbol de la sobirania popular que el “nostre” govern local encara no ha volgut rescatar, mentre altres poblacions del país recuperen la seva memòria històrica. El lloc o­n encara romanien els blocs de pedra d’aquest antic monument, que van desaparèixer misteriosament fa poques setmanes.

14 d’abril de 2009

Participació Activa i Social- Candidatura d’Unitat Popular- Maulets