Un pas en positiu

Per Pau Juvillà Ballester, membre de la CGT i del Secretariat Nacional de la  (CUP

Aquest diumenge ens hem tornat a trobar a Mataró. Gairebé 300 militants de la CUP hem anat a l’institut Miquel Badia per dur-hi a terme l’Assemblea Nacional Extraordinària i debatre sobre les 4 ponències presentades: “Pas a pas, pas valent” de la CUP de Berga, “Ponència estratègica, línia política”, redactada per CUP Badalona, CUP Cerdanyola del Vallès-Ripollet, CUP Sabadell, “Unitat Popular i municipalisme d’alliberament”, redactada per Vila de Capellades-CUP, CUP Martorell, UM-9 Ribes, CUP Sallent, CUP Valls, CUP Vilafranca del Penedès, CUP Vilanova i la Geltrú   i la presentada per la CUP de Sant Celoni, la CUP de Manresa i la CUP de Lleida "La CUP: l'Alternativa necessària".

12/01/2009 22:57 Pau Juvillà
Pau juvilla lleida1 Pau juvilla lleida1


En primer lloc entenc que és de justícia agrair la feinada que han dut a terme les companyes i companys de Mataró, organitzar un acte com aquest no és gens fàcil i cal dir que tot ha funcionat a la perfecció.

L’Assemblea s’ha iniciat amb un suport unànime al company David de Vilafranca del Penedès a qui volen empresonar per motius polítics, mostrant-li tot el nostre suport.

La jornada ha discorregut amb normalitat, amb un debat viu i participatiu que s’ha allargat durant 5 hores i un resultat positiu i esperançador. Un d’aquests aspectes positius ha estat, sense cap dubte, el fet de que tot i existir opinions diferents el debat s’ha dut a terme en tot moment des del respecte. Potser el fet d'haver de decidir entre 4 ponències redactades en un curt espai de temps i sense possibilitat d'esmena "in situ" l’ha encorsetat, en part, aquest debat tan important.

La ponència finalment aprovada i ratificada per més d'un 60% de la militància ha estat la presentada per Sant Celoni, Manresa i l’assemblea de la qual en formo part, Lleida. És una ponència amb un clar sentir de servir com a punt d'equilibri necessari i de crear un espai de confluència on totes les sensibilitats existents dins de la CUP s'hi sentin còmodes. És amb aquest esperit que durant la seva confecció ens vàrem reunir amb la resta de ponències i vam incorporar aquelles parts que els mateixos redactors d’aquestes ens van assenyalar com a importants, sense que això signifiqués alterar de manera substancial aquest equilibri que volia transmetre la nostra.

Un dels punts que vàrem considerar imprescindibles des d'un primer moment, va ser no parlar del tema electoral en la ponència i fou per un motiu bàsic. Entenem que cap projecte polític es pot estructurar sobre la base d'anar o no a unes eleccions, aquestes han de ser un mitjà i mai el fi, i per tant, les tres assemblees teníem clar que primer havíem de decidir el que volíem ser i després, si s'escau, decidir entre tots de la manera més assambleària i participativa de concórrer a conteses electorals supramunicipals, malgrat que jo, en l’actualitat, no en soc partidari.

 La ponència aprovada traspua en cada una de les seves paraules, frases i paràgrafs el que entenem que són els elements essencials de la CUP: l'assamblearisme, el funcionament de baix cap dalt, la nostra estructura necessàriament horitzontal i la força en el treball local com a base sobre la que construir i edificar el nostre discurs nacional. Parla també de la coordinació imprescindible amb la resta de l'esquerra independentista mitjançant un òrgan com la Taula de l'Esquerra Independentista i del necessari treball colze a colze amb els moviments socials transformadors i anticapitalistes.

El temps ha estat curt i ha quedat molt per parlar i escriure. Ara, un cop acabat el debat, cal treballar tenint en compte totes i cadascuna de les sensibilitats expressades en l'Assemblea i avançar, partint d’aquest text, pas a pas construint, com sempre hem fet, des de la base, el nostre discurs nacional i la nostra organització amb cohesió, debat i diàleg.