La simbologia en sí té unes funcions característiques arreu, no és cap secret que tots els Estats utilitzen la simbologia com una eina per crear un sentiment de col·lectivitat comú i refermar així la seva estructura. En principi, això no hauria de suposar cap problema. De fet, es tracta d’una utilitat pràctica que facilita la convivència entre persones. El problema esdevé quan la realitat simbòlica d’un poble no es correspon amb la seva voluntat, sinó que plasma, precisament, una realitat de negació de la pròpia identitat per part de l’estructura de l’Estat.

Els Estats espanyol i francès sempre han tingut molta cura de mantenir un domini simbòlic sobre el territori que governen, també als Països Catalans. Així, s’ha extirpat tot tipus de simbologia popular catalana, imposant els símbols propis del poder, representants de la imposició i de la negació dels nostres drets i identitat. La permanència de la simbologia franquista, el manteniment de les forces policíaques més agressives envers el nostre poble o la imposició, a tort i a dret, de la bandera espanyola -monàrquica i constitucional-, són un bon exemple de com aquesta estratègia resulta necessària al poder.

La dictadura del general Franco és el més clar exemple de com va ser de necessari per les classes benestants espanyoles aprofundir en l’estratègia simbòlica. I encara avui, 30 anys després, són milers els símbols feixistes que resten presents en els nostres paisatges, en el nostre entorn quotidià, amb total normalitat i impunitat, mostrant diàriament el poder al que estem sotmesos i per recordar-nos quina història ens pertoca i a quin estat pertanyem. 

Les Assemblees de Joves d’arreu dels Països Catalans coordinades amb la CAJEI, després d’entregar 1.000 plaques del Ministerio de la Vivienda amb el jou i les fletxes a les Generalitats del Principat de Catalunya i del País Valencià, i més de 300 de forma descentralitzada als Ajuntaments locals, després d’atacar Monòlits A los caídos por Dios y por España, a Primo de Rivera, o els Bous d’Osborne, fem públics els inventaris de Símbols i Nomenclatura ofensiva presents a les nostres viles i barris.

En aquest inventari distingim 4 apartats, en el primer, Símbols, es desglossen i descriuen els símbols a que ens referim, per posteriorment, en el segon apartat, Localització dels símbols, assenyalar-los i situar-los al mapa. D’aquesta localització destaquem la presència per doquier de banderes i escuts espanyols a Escoles d’educació Primària, i en alguns casos al País Valencià, de forma esgarrifosa, escuts preconstitucionals amb enormes Àguiles tallats en pedra. En el tercer apartat, Nomenclatura carrers i localització, es localitzen els diferents noms de carrers i places que homenatgen a personatges i fets històrics de vergonyós record. Finalment en el quart apartat, Nomenclatura centres d’educació pública, es destaca l’homenatge que se li fa mitjançant la nomenclatura del centre, a Centres d’educació pública on hi assisteixen i s’identifiquen nominalment des de nens de 3 anys a joves de 16 anys.

Aquest inventari, de simbologia ofensiva per als valors democràtics i la dignitat del poble català, localitza 164 símbols, dels quals 29 són grans Àguiles imperials, i 189 noms de carrers, places, blocs d’edificis i escoles, dels quals 15 dediquen el seu nom a Franco, 10 a José Antonio Primo de Rivera i 5 a Miguel Primo de Rivera
No hi són presents tots els símbols d’arreu dels Països Catalans, com si que hi són en els estudis realitzats per les administracions, els qual ni per activa ni per passiva és publiquen ni se’ns faciliten. Amb aquest inventari localitzem, assenyalem i fem públics a la societat catalana aquells símbols, recollits durant el darrer any, que no deixen de rememorar i exaltar la històrica imposició dels estats sobre el nostre país, llengua i cultura, menyspreant la memòria i dignitat dels qui van morir lluitant per la llibertat i la justícia social.

Des de la CAJEI pensem que tant la simbologia representada en monuments i estructures com la simbologia representada en noms de carrers i places ha de fer homenatge a persones i fets històrics que ens expliquin quelcom que ens permeti sentir-nos-hi còmodes. Si el canvi de nomenclàtor de 1981 es va quedar curt, ara toca donar un tomb, ser valents, fer propostes des de la societat i que les administracions facin l’acte de dignitat que no han fet en més de 30 anys. Hem d’agafar el nomenclàtor, que és nostre, i canviar-lo ajustant-lo al què som i, sobretot, al què volem ser.


Àguiles franquistes (Escut franquista)
L’Escut espanyol de l’època franquista destaca per la presència de l’Àguila de San Juan, present a causa de que fou aquell dia en el que Isabel era proclamada reina de Castella. No obstant, l’Àguila intenta transmetre la imatge d’una Espanya forta i imperial, i la de l’adhesió a la fe cristiana mitjançant la inquisició.
La corona imperial, a diferència de l’actual que és reial, mostra la tendència a l’Imperi. Creada per Ramiro Ledesma, nacionalsindicalista i principal fundador junt amb Onésimo Redondo de les JONS, mostren, segons Falange “UNA España unida, sin nacionalismos separatistas, GRANDE como lo ha sido en su historia y, LIBRE no sólo de injerencias extranjeras sino también de egoismos, amoralidad y materialismo.”

Jou i fletxes
El jou i les fletxes són l’emblema identificatiu des de la seva fundació, i sobretot durant la dictadura feixista de General Franco, de la Falange Española y de las JONS. Així mateix, el jou representa la unió que defensen i han defensat a qualsevol preu la dels regnes de Castella i Aragó, mentre les fletxes representaven els cinc regnes que com declararen representaven els cinc regnes que conformaven la “indisoluble Nación española”.

Monuments i plaques “Als caiguts”
Caiguts és la terminologia amb la qual la propaganda franquista va conèixer a aquells que van morir en el bàndol revoltat. La titulació exacta és Caiguts per Déu i Espanya. Adjudicant-se aquí el títol de la vertadera Espanya. Durant tots els anys de la dictadura els morts del bàndol republicà durant la Guerra i els represaliats pel franquisme no van tenir nom i no van ser reconeguts com a tals. Van ser catalogats de “traïdors a la pàtria” i d’assassins al servei d’interessos estrangers.

Nomenclatura i monuments en memòria de militars i fets contraris als valors democràtics:

- Franco
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975), fou militar i dictador espanyol, “Jefe del Estado de España” des de 1936 fins a la seva mort el 1975.
Des de 1947 fins a la mort fou de facto regent de l’Estat espanyol, el qual governà com un dictador, a través de la repressió de les opinions dissidents institucionalitzant la tortura, els camps de concentració, pesades penes de presó, i l’aplicació de la pena de mort contra delinqüents i opositors polítics.

- José Antonio
José Antonio Primo de Rivera (Madrid, 1903 - Alacant, 20 de novembre de 1936). Polític espanyol, fundador, juntament a Julio Ruiz de Alda i Alfonso García Valdecasas, de Falange Española, un partit polític d’inspiració feixista, el seu ideari constituí un dels eixos principals del Règim dictatorial instaurat pel general Francisco Franco al acabà la Guerra Civil Espanyola.

- Primo de Rivera
Miguel Primo de Rivera (Jerez de la Frontera, 1870 - Paris, 1930) militar i colpista; dictador entre 1923 i 1929.
Amb la connivència del rei Alfons XIII i la aquiescència de bona part de la patronal, del clergat, de l’exèrcit i de les forces conservadores, Primo de Rivera encapçalà un directori militar que va concentrar tots els poders de l'Estat excloent als polítics professionals.
Durant els anys del Directori Militar (1923-1926) va perseguir els anarquistes, el sindicat dels quals (CNT) fou declarat il·legal. Va liquidar la Mancomunitat de Catalunya, desterrà de la vida política els partits i institucions representatives (substituïdes per tecnòcrates conservadors, agrupats a partir de 1924 en la Unió Patriòtica).

- General Sanjurjo
José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 1872 - Estoril, (Portugal, 1936) militar espanyol. Fou un dels principals conspiradors de la sublevació militar de juliol del 1936 que comportà la Guerra Civil Espanyola.

- General Mola
Emilio Mola Vidal (Villa Clara, 1887 - Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol un dels líders de l’intent de cop d’estat del i la rebel·lió militar de 1936 amb la que s’inicià la Guerra Civil Espanyola.
Fou Mola qui, sota el pseudònim de Director, envià les instruccions secretes a les unitats militars compromeses amb l’aixecament. El seu plantejament per a iniciar el cop i una vegada iniciat queda reflectit a les seves instruccions reservades. Així consta en la instrucció reservada núm. 1, firmada per Mola a Madrid el 25 de maig de 1936 que deia:
“Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego, serán encarcelados todos los directivos de los partidos políticos, sociedades o sindicatos no afectos al movimiento, aplicándoles castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldía o huelgas”
El 19 de juliol de 1936, iniciat el cop, deia també Mola:
“Hay que sembrar el terror...hay que dejar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros.”

 

- Serrano Suñer
Ramón Serrano Suñer (Cartagena, 12 de setembre de 1901 - Madrid 1 de setembre de 2003) fou un advocat i polític espanyol, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.
L’any de la proclamació de la segona república es presenta a candidat a diputat per "cortes" per la Unión de Derechas, sense obtenir l’acta de diputat.
L’any 1936 organitzà una trobada a casa seva entre Franco i José Antonio Primo de Rivera, líder de la Falange, sense que en la reunió hi hagués cap acord entre el militar i el falangista.
Durant la Guerra Civil iniciaria la seva activitat per organitzar l’administració central de l'Estat nacional. Fou l’autor del decret d’unificació de les diferents forces franquistes: falangistes, carlistes, requetès, etc. Promogué també la llei de premsa i fou nomenat ministre de l'Interior en el primer govern del general Franco. Més tard, quan les competències d’ordre públic siguin incorporades a Interior, el departament passarà a denominar-se de governació.
Se’l considera un dels fundadors de l’agència de notícies EFE, que va començar la seva activitat amb aquest nom el 3 d’abril de 1939. Serrano, preguntat sobre si EFE significava Franco, va afirmar que s’havia batejat així a l’agència en honor a la Falange.
El dia 1 de juny de 1939 viatja a Roma, acompanyant els suposats voluntaris italians que han lluitat al costat de Franco. A la capital italiana manté entrevistes amb el rei Victor Manuel III, Benito Mussolini, el Papa Pius XII i el rei exiliat Alfonso XIII. Es nomenat president de la Junta Política de Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
El 13 de setembre de 1940 viatja a Berlin i s’entrevistà amb Hitler. El 16 d’octubre es nomenat ministre d'afers exteriors i una setmana més tard assisteix a Hendaia a l’entrevista entre Franco i Hitler. Gairebé un mes més tard s’entrevistarà amb Ribbentrop i Hitler a Berchtesgaden.
El 24 de juny de 1941 quan Alemanya envaeix la Unió Soviètica, Serrano surt al balcó de la secretaria general del Movimiento i crida: "¡Rusia es culpable!" a la massa d’entusiàstics falangistes, congregats al lloc. Se’l considera un dels promotors de la División Azul, formada per voluntaris que van anar a lluitar a la URSS, integrada com a divisió número 250 de l’exèrcit alemany. Els membres de la División Azul van jurar obediència personal a Hitler.
L'any 1957 va deixar l’únic càrrec que el vinculava al Movimiento, el de "procurador en cortes".

Se’l va acusar d’haver ordenat la detenció per part de la Gestapo, del president de la Generalitat Lluís Companys i Jover. També se’l va acusar de no haver fet res, quan les autoritats nazis van preguntar que havien de fer amb els presoners republicans espanyols. El ministeri de Serrano va contestar que calia considerar-los apàtrides. Alguns d’aquests republicans van anar a parar a camps d’extermini. Aquest és el cas de l’anomenat "tren d'Angulema".

- Calvo Sotelo
José Calvo Sotelo (1893-1936) polític espanyol. Fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per primera vegada al juny de 1919, com a membre del grup conservador dirigit per Antonio Maura, del qual fou secretari personal en la seva penúltima presidència governamental. El 1921 va ser nomenat governador de València pel mateix Maura.
Al desembre de 1923, tres mesos després de l’establiment de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, va ser designat director general de l’administració local, i més endavant va passar a exercir el càrrec de ministre d’hisenda.
El 1931, al començament de la Segona República, es traslladà a Portugal i, un any més tard s’estableix a França. Tornà a Espanya a l’any 1931, quan el govern republicà del Partit Radical decretà l’amnistia per a tots els antics ministres de la dictadura. Aviat fundà el Bloque Nacional, formació d’extrema dreta que sumava les forces de tots els partits monàrquics.
El 13 de juliol de 1936, fou assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt per venjar l’homicidi del comandant d'aquest cos José del Castillo. Aquest fet, que tingué un gran impacte emocional, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil[1] i en va avançar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol.

- Màrtirs
Màrtirs és la terminologia que utilitzà l’església catòlica per anomenar les víctimes que consideraren moriren a conseqüència de la “seva fe”. Aquesta denominació de caràcter religiós fou també adoptada per la propaganda de la dictadura franquista, fent-la extensiva a totes les víctimes afins a la seva causa, també anomenats màrtirs de la “Cruzada”.

- Rei Joan Carles I
Joan Carles I Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó de les Dues Sicílies (Roma 1938) és el rei de l’Estat espanyol des de 1975, després de succeir Franco com a Cap d'Estat. Les característiques i funcions del seu càrrec vénen determinades per la Constitució. És també Capitán General de las Reales Fuerzas Armadas i el seu Comandante Supremo

El 23 d’abril del 2001 va declarar (en castellà): «Mai no fou la nostra llengua d’imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat libèrrima, l’idioma de Cervantes.»[1] Això va desfermar polèmica a Catalunya i a l'Amèrica Llatina, on molts van trobar inacceptables aqueixes paraules.

Bou “Toro” d’Osborne
El “Toro de osborne' va néixer l'any 1956 com a símbol d'una marca comercial. Però amb el pas del temps i l'aprovació de diverses normatives legals per protegir aquest bou, l'Estat ha convertit el conegut ‘toro de osborne' en un dels principals símbols d'imposició i dominació, representatiu dels valors més conservadors i patriarcals de la indústria cultural espanyola.

Altres símbols com:
- Plaques del Ministerio de la Vivienda Franquista amb el Jou i les Fletxes;
- Banderes de l’estat espanyol i de l’estat francès;
- Escuts constitucionals espanyols;
resten i romanen repartits arreu dels nostres carrers amb total normalitat, mostrant diàriament el poder al que estem sotmesos, per recordar-nos quina història ens pertoca i a quin estat pertanyem.  Aquests símbols són inquantificables, ja que estan situats a milers de vivendes, edificis de l’administració, ajuntaments, equipaments públics i, fins i tot escoles, de les diferents localitats dels Països Catalans, exercint així el poder socialitzador i nomalitzador del seu significat en el nostre propi entorn quotidià.

*Tota la informació biogràfica exposada ha estat extreta principalment de Viquipèdia l’enciclopèdia lliure i de l’Enciclopèdia de la Llengua Catalana.



Ademús (Racó)

Jou i Fletxes a la font de la Plaça Vallanca

Alaró (Mallorca)

Placa dedicada al Dr. Gomez Ulla, elusiva a la dictadura.

Alacant (Alacantí)

Àguila franquista a la façana de la delegació d'Hisenda

3 Plaques Franquistes a l’edifici de la Diputació Provincial d’Alacant

Tomba de José Antonio Primo de Rivera. Estructura (buida) de ferro i vidre situada al cementeri d'Alacant on va restar el falangista fins que va ser soterrat al Valle de los Caídos.

Enorme símbol del jou i les fletxes i a sota una placa que commemora, a data de 1986 i en “plena democràcia”, el 50è aniversari de la mort en aquella presó del líder de Falange Española de las JONS, José Antonio Primo de Rivera, a la Presó d’Alacant.

Creu i bust de José Antonio Primo de Rivera a la Presó d’Alacant.

Monument als falangistes de la Vega Baixa, situat en un turonet del Saladar d’Aiguamarga, en el lloc on va ser ajusticiada una columna que de la Vega Baixa que es dirigia a treure de la Presó d’Alacant a José Antonio Primo de Rivera.

Creu “als caiguts”, situada en la confluència Maisonnave-Pare Esplà

Monument al Soldat Espanyol de Reemplaç

Alcora (Alcalatén)

Creu “als caiguts”, a la carretera entre Alcora i Figueroles

Alcover (Alt Camp)

Obelisc amb l’Àguila feixista al Cementiri municipal d’Alcover

Aldaia (Horta Oest)

Creu “als caiguts”, pot trobar-se als jardins de l’esglèsia.

Alfondeguilla (Plana Baixa)

Àguila franquista, a l'Ajuntament

Algaida (Mallorca)

Toro Osborne C- 715 P.K. 24

Algemesí (Ribera Alta)

Panteó al cementiri amb la llegenda de “Cripta de los Caídos”.

Almassora (Plana Alta)

Placa “als caiguts”, a l’església de la Nativitat

Almenara

Monòlit “a los Caídos” junt a l’antiga carretera N-340.

Altura (Alt Palància)

Placa “als caiguts”, a l’església Sant Miquel Arcàngel

Aranyuel (Alt Millars)

Creu i inscripció “Gloria a los caídos”

Asp (Vinalopó Mitjà)

Plaques commemoratives de falangistes a la Basílica menor.

Balaguer

Estàtua: Gaspar de Portolà, Passeig de l'Estació
Militar català a l’exèrcit espanyol (Balaguer 1716 - Lleida 1786). Lluità a la Guerra dels Set Anys en l’exèrcit de Carles III d’Espanya.. Virrei de la Nova Espanya, va arrestar i deportar a tots els jesuïtes i va expulsar totes les missions de la Baixa Califòrnia. Va ser governador i explorador de Califòrnia i el fundador de San Diego i de Monterrey.

Barcelona (Barcelonès)

- Ciutat Vella

Àguila franquista tallat en pedra a la façana de Capitania General, Passeig Colom 14.
 
Àguila franquista tallat en pedra a la façana de la Comandància de la Marina, a la Plaça del Portal de la Pau, a l’inici de les “Rambles” davant l’estàtua a Colom).

Inscripció “Plaza de la Constitución” a la façana de l’Ajuntament de Barcelona, Pl. Sant Jaume.
Es tracta d’una inscripció realitzada durant el règim franquista com a substitució del nom de la plaça, fins el 1939, Plaça de la República.

- Eixample

Àguila franquista tallada en pedra a la façana d’un edifici de propietat militar.
c/ Llançà amb València.

Obelisc de pedra (El llapis), inaugurat el 1936 després de moltes vicissituds i erigit en honor a la República. Quatre anys més tard, el franquisme modificava l’escultura d’una dona nua que simbolitzava la República davant l’obelisc, afegint-hi ornamenta feixista i la mà alçada, convertint el monument a la victòria franquista. Amb la fi del règim feixista, simplement, se li col·loca a al mà alçada un llorer. Avui, l’obelisc conviu amb una denominació incomoda: Plaça Joan Carles I. Una Plaça Joan Carles I, que popularment sempre havia estat coneguda com El Cinc d’Oros.

Escut constitucional espanyol en un Fanal del Parc de la Ciutadella.

- Les Corts

Monument a José Antonio Primo de Rivera, Av. Tarradelles

2 Àguiles franquistes tallades en pedra a la façana de la Caserna Militar del Bruc

- Sant Andreu

Panteó del Soldat al cementiri Sant Andreu, conté símbols com l’àguila, el jou i les fletxes i el lema 'Una, grande y libre'.
És un monument commemoratiu que el Ministeri de Defensa va edificar en els anys 40 per acollir les restes dels membres dels cossos de seguretat de l'Estat, en el cas que ni ells ni els seus familiars poguessin assumir les despeses de l’enterrament. El Panteó "va ser edificat amb un estil arquitectònic imperial franquista".

- Sants

Escultura: Gaspar de Portolà, Ctra Montjuïc, 66
Militar català a l’exèrcit espanyol (Balaguer 1716 - Lleida 1786). Lluità a la Guerra dels Set Anys en l’exèrcit de Carles III d’Espanya. Virrei de la Nova Espanya, va arrestar i deportar a tots els jesuïtes i va expulsar totes les missions de la Baixa Califòrnia. Va ser governador i explorador de Califòrnia i el fundador de San Diego i de Monterrey.

Escultura: Juan Manuel Duran, Ctra, Montjuïc, 66
Tinent de l’exèrcit espanyol, que va pilotar el Non Plus Ultra, avió que va fer el primer vol cap a Amèrica.

Escultura: Als caiguts, Ctra Montjuïc, 66

Castell de Montjuïc, conté el museu militar i la biblioteca del museu militar
Ctra Montjuïc, 66

Monument amb creu i inscripció “a los caídos por Dios y por España” al Fossar del Castellde Montjuic.

Àguila franquista, GV/ Corts catalanes 345.
Local de l’empresa Falgàs Comercial S.L. on en el rètol conté el nom i el seu logotip (una mà que introdueix una moneda en una ranura). La moneda és una moneda franquista de 25 ptes, caracteritzada per una gran àguila franquista.

Local de la Falange Española de las JONS, C/ Moianès, 50 bis. 1r2a.

Torres Vencecianes, Plaça d’Espanya
Aquestes dues torres van ser construïdes pel dictador Miguel Primo de Rivera. Aquest, exercí una dictadura a Espanya des de 1923 fins al 1930 i, a més de liquidar la Mancomunitat de Catalunya, va eliminar sistemàticament tots els símbols públics del catalanisme. L’any 1928 va fer enderrocar les Quatre Columnes de Montjuïc, de Puig i Cadafalch, aixecades l’any 1919, destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme, per tal que aquest no tingués el ressò que li podia donar l’Exposició Universal de 1929 de Montjuïc.
Pel mateix motiu va anomenar Poble Espanyol, a la mateixa muntanya, la qual s’havia d’anomenar Iberona, en homenatge als Ibers, primers pobladors de les terres catalanes, i va donar nom a la Plaça d’Espanya, col·locant-hi també les dues torres venecianes.

La font que hi ha al centre de la plaça d'Espanya, segons la web de l'Ajuntament de Barcelona, representa els rius de l'Estat espanyol i és una ofrena cap a Espanya.

- Sarrià

Bust de Francisco Franco a la Residència Militar Muños Grandes
C/Capitan Arenas 52

Benicarló (Baix Maestrat)

Creu Divisió Navarra, a l’entrada Sud

Creu “al caiguts”, al cementiri.

Benidorm (Marina Baixa)

Monument a la Marina Espanyola, Av/ Marina Espanyola amb c/ Pere.

Borriana (Plana Baixa)

Àguila franquista, a l’edifici de Correus, al costat de l'Ajuntament.

Canals (Costera)

Retrats de Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera, al Casino Gran, centre social de referència.

Capellades (Anoia)

Escut del Municipi de Capellades,
Actualment el municipi de Capellades utilitza un escut hereu del de 1939, que va servir per abolir l'escut que va ser oficial a Capellades durant la guerra civil. L'any 1978 amb les primeres eleccions municipals l'única modificació que va patir l'escut va ser l'addició de colors. Es va decidir mantenir l'escut ja que ja era semblant a l'anterior del 1936. El 27 d'octubre de l'any 1988 es va normalitzar l'escut tal com manava la Generalitat.

A la miranda del Novembre de 1988 hem trobat el següent article:
“Al ple municipal del 27 d'octubre del 1988, s'acceptà la reforma de l'escut heràldic. Capellades no tenia escut heràldic aprovat i l'anagrama que s'emprava era el resultat d'unes transformacions al llarg del temps, algunes de les quals no tenien base històrica. L'heraldista Sr. Armand de Fluvià de la Direcció General de l'Administració Local en aquelles dates, després d'un llarg estudi, va determinar el que hauria d'ésser l'escut heràldic de Capellades, posteriorment, l'Institut d'Estudis Catalans de la Generalitat de Catalunya, informà favorablement del projecte de l'escut. S'exposà al públic per un període d'un mes, per tal que es poguessin presentar al·legacions que pel seu fonament tinguessin la possibilitat d'alterar la viabilitat de l'estudi I la seva aprovació definitiva.
Escut heràldic: D'atzur, dues capelles formades per dos arcs sostinguts sobre un repeu per tres columnes d'argent. Dins la capella de la destra una creu llatina d'or I dins de la sinistra una corona reial d'or ressaltant sobre un ceptre flordelisat d'or posat en banda; acompanyades al cap d'un capell de capellà de sable. Per timbre una corona mural de la vila.
S'aprovà el 23 de gener del 1989.”

D’aquesta forma es deixaria enrere l’escut republicà del municipi que va ser votat per la majoria dels vilatans i vilatanes, que fou censurat pel feixisme i que és molt més representatiu que l'actual, ja que l’escut de Capellades del 1936 conté símbols no excloents i representatius de tots els vilatans i vilatanes com són el barret del Capelló i el Molí Paperer.

Carcaixent (Ribera Alta)

Monument a "los caídos" al cementiri municipal.

Castelló de la Plana (Plana Alta)

Blocs de pisos on el número de la vivenda té de fons el jou i les fletxes (C/Vilafranca - Sierra Engarceran)

Placa "Los caidos por Dios y por España” a un dels laterals de l’església Trinitat

Creu “als caiguts”, al parc Ribalta.

Escut comandància Marina (Grau de Castelló)

Castelló de la Ribera

Monòlit franquista a la Pl. de l’Ajuntament.

Caudiel (Alt Palancià)

Placa “als caiguts” al campanar de l’església

Cocentaina (Comptat)

Un “José Antonio Presente” amb els noms dels caiguts de Cocentaina a la façana de l’església.

Eivissa (Eivissa i Formentera)

Quadre amb tots els noms dels “Caidos por Dios y por España”, a la Catedral d’Eivissa.

El Campello (Alacantí)

Toro Osborne, desviació creuament d’El Campello a Platja de Sant Joan, P.K. 94

El Fondó de les Neus (Vall del Vinalopó)

Monòlit “a los caídos” amb el jou i les fletxes, situat junt a l’església de la Verge Neus.

El Vendrell (Baix Penedès)

Placa del Sindicat vertical a una façana de pisos recentment restaurada.

Elx (Baix Vinalopó)

Creu "de los caidos" (sense cap llegenda) a l'actual Passeig de les Germanies.

Toro Osborne, creuament Aeroport N-332, P.K. 7, 4

- Torre del Pla

Toro Osborne, N-340 P. K. 69, 100 creuament a Monfort del Portitxol, A-422 P. K. 6,5

Esplú (La Llitera)

Monument a “los caídos por Díos y por España”

Gandesa (Terra Alta)

Monument a “los caídos por Díos y por España”

Gandia (Safor)

Panteó als "caidos por Dios y por España", amb creu i Àguila, al Cementeri municipal.

Falles "Màrtirs" (per l'antiga Avenida de los Mártires, avui avinguda d'Alacant)

Falla Prado encara avui llueix al seu estendard "Falla Plaza José Antonio - Prado".

Gavarda (Rivera Alta)

Creu feixista a la façana de l’església del poble vell.

Girona (Gironès)

Àguila franquista al Pont Major

Monòlit amb Jou i Fletxes al Pont de l’Aigua - Girona

La Pobla de Sant Miquel (Racó)

Creu amb inscripció feixista a l’església

Llaurí (Ribera Baixa)

Monument a "los caidos" a la plaça de l'Ajuntament.

Lleida (Segrià)

Monòlit als caiguts “Por Dios y por España” a la Plaça Cervantes.

Llucena (Alcalatén)

Placa “als caiguts”, a l’església parroquial

Manresa (Bages)

Monument “als caiguts per la pàtria” al cementiri Municipal

Àguila franquista a l’edifici Correus

Àguila franquista a la caserna de la Guàrdia Civil

Maó (Menorca)

Obelisc amb la inscripció "A los caídos por la patria" presidida per un àguila imperial amb el lema "una grande y libre". Plaça de s’Explanada.

Monòlit, presidit per una Àguila franquista, amb el lema “Honor a todos los que dieron su vida por España”.

Creu amb la inscripció “A los Caidos por Dios y por la Patria”.

Placa al Capellà del Lazareto caído por Dios y por España al Lazarote de Maó, actual residència d’estiu per al personal del Ministeri de Sanitat estatal des dels anys 60’, ningú s’ha molestat en retirar la placa. El Lazarote de Maó durant els anys 40’ era una presó per a presos polítics.

Massalaves (Rivera Alta)

Creu “al caiguts”, a l’església

Placa en Blocs de pisos on estan el jou i les fletxes amb la inscripció (Ministerio nacional de la vivienda)

Massarrojos (Horta del Nord)

Creu de "los caídos" amb els noms corresponents (José Antonio), a la façana de l’església.

Mislata (Horta de l’Oest)

Un bust gegant de l’escut precostitucional (Àguila) a l’entrada de l’hospital militar de la població.

Moncada (Horta Nord)

Creu “als caiguts” al cementiri.

Monfort del Portitxol (Vinalopó Mitjà)

Toro Osborne, N-330 P.K. 396, 2

Montserrat, montanya (Baix Llobregat i Bages)

Monument al Requetè al Monestir de Montserrat.
El Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat fou una unitat militar creada el gener del 1937 dins l’exèrcit franquista, organitzada com un terç de requetè i formada per catalans fugitius de la zona republicana en plena guerra civil. Els requetès combateren contra les forces republicanes i àcrates a la guerra civil resultant decisius per a la victòria de les tropes feixistes

Morella (Ports)

Placa a l’església de Santa Maria en la que apareixen un sèrie de noms junt a José Antonio Primo de Rivera

Nules

Placa en honor a Jose Antonio Primo de Rivera, a l'Església Major de Nules.

Placa als feixistes que van caure en combat a Nules, a l'Església Major de Nules.

Oriola (Baix Segura)

Monòlit “als caiguts”, al centre d’Oriola, concretament a la glorieta confluent amb el carrer José Antonio Primo de Rivera.

Palma (Mallorca)

Monòlit, presidit amb un Àguila franquista amb la inscripció: “Mallorca a los heroes del crucero Baleares” “Gloria a la Marina Nacional” “Viva España”, al Parc de sa Feixina.

Obelisc amb la inscripció "A los caídos por la patria" presidida per un àguila imperial amb el lema "una grande y libre", al port pesquer de Portocristo. Fins 2005 no s’acordà retirar-lo.

Monument als Caiguts d’Aviació al cementiri de Palma.

Monument als Caiguts de la Marina al cementiri de Palma.

Monument a l’Exèrcit de terra al cementiri de Palma.

Paterna (Horta Oest)

Àguila franquista a les casernes militars

Inscripció amb noms de generals del règim franquista a la Colònia Militar.

Pobla de Vallbona, La (Camp de Túria)

Bust Francisco Franco, fins el 2005 no s’acorda la seva retirada.

Petrés (Camp de Morvedre)

Inscripció «Caídos por Dios y por España» a la façana de l’església de la Cruz.

 

Picassent (Horta Oest)

Creu “als caiguts” al pati de l’ermita de la Verge de la Vallivana.

Quart de Poblet (Horta Oest)

Àguila franquista a la porta principal de l’Hospital Militar.

Rafelbunyol (Horta Nord)

Monòlit “als caiguts”

Placa amb el nom dels caiguts "por Dios y por España" a l’església.

Panteó al cementiri “als caiguts”

Reus (Baix Camp)

Monument commemoratiu a la inauguració del Barri Gaudi a càrrec del ministre d’habitatge en nom del dictador Franco

Ròtova (Safor)

Placa "Avenida del Generalísimo Franco", camuflada, a l'actual avinguda de Jaume I

Sabadell (Vallès Occidental)

Àguila franquista a l’edifici Correus

Monòlit a l’alcalde Marcet, alcalde durant el franquisme, a la mateixa plaça Marcet.

Sagunt (Camp de Morvedre)

Monòlit “als caiguts”.

Sant Cugat (Vallès Occidental)

Escut Constitucional Espanyol a la Delegació d’Hisenda

Sant Jordi (Baix Maestrat)

Placa “Caidos por Dios y por España” a l’església de Sant Jordi

Creu “als caiguts”

Sant Mateu (Baix Maestrat)

Placa “als caiguts”, a l’església Arxiprestal.

Santa Pola (Baix Vinalopó)

Toro Osborne, entre l’Albufera d’Elx i Santa Pola, N-332 P. K. 21

Serratella (Plana Alta)

Àguila franquista, a la façana de l'Ajuntament

Simat de la Valldigna (Safor)

Monòlit al cementeri municipal en "honor a los caídos"

Sueca (Ribera Baixa)

Àguila franquista front a la caserna de la Guàrdia Civil.

Tavernes de Valldigna (Safor)

Toro Osborne, N-332 P.K. 125

Tarragona (Tarragonès)

Pil·lons perimetrals amb el nom Francisco Franco al Complex educatiu de formació professional “La Laboral”

Plaques de "distrito" amb les quals Franco organitzava les ciutats.

Àguila franquista amb una creu d’uns 3 metres d’alçada al col·legi la Salle Tarrgona i on encara es pot llegir  “a los caidos por España”

Terrateig (Vall d’Albaida)

Àguila franquista a l’escola local de primària.

Tortosa (Baix Ebre)

Monument “als caiguts”, al riu Ebre

València (València)
 
Àguila franquista tallat en pedra a la façana del Col·legi Públic Teodoro Llorente C/ Juan Llorens 59, València

Àguila franquista al col·legi San Juan de Ribera

Àguila franquista a la Facultat de Medicina

Àguila franquista tallada en pedra a Capitania General, a la Glorieta.

Àguila franquista a la façana de Comandancia Naval

Àguila franquista a la caserna de la Fuerza de Maniobra de l’exèrcit.

Àguila franquista a l’Institut Ciudad del Aprendiz

Àguila franquista i jou i fletxes al conservatori Superior de Música de la plaça de San Esteban

Àguila franquista de pedra amb creu al cementiri de València

3 monòlits dedicats als sublevats el 1936

Emblema dictatorial a la església de Santa Bárbara

Emblema dictatorial a l’ermita de Sosternes

Bust de Franco a l’església militar

Placa “Caidos por Díos y por España” al carrer de la Casa de la Misericòrdia.

2 Plaques de la Delegación Nacional de Sindicatos amb el jou i les fletxes a façanes de pisos.

Toro Osborne, al Campus Universitari a la Universitat Politècnica.

Monument a la Constitució Espanyola, a la Pl. Constitució en front l’antic Ajuntament. (referides a la de 1978.

- La Torre

Àguila franquista tallat en pedra a la façana del Col·legi Públic Pare Manjon C/ Castell de Cullera 3, València

Vall d'Uixó (Plana Baixa)

Creu “als caiguts”

Vall-de-roures (Matarranya)

Monument a “los caídos por Díos y por España”

Valls (Alt Camp)

Monument “als caiguts” a la Plaça dels Quarters

Vic (Osona)

Llamborda al General Mola, c/ Gaudí.
Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, 1887 - Alcocero, Burgos, 1937) militar espanyol, un dels líders de la sublevació militar de 1936 amb que es dona el començament de la Guerra Civil.

Vila Real (Plana Baixa)

Placa amb el nom dels caiguts "por Dios y por España" a l’esglèsia major.

Vila Joiosa (Marina Baixa)

Toro Osborne, A-7 P. K. 716+400

Toro Osborne, N-332 P. K. 101, 950

Vilafranca de Conflent (Conflent)

Fortalesa Vauban (Fort Liberià i muralles) com a Patrimoni de la Humanitat.

A finals de 2007 es declarà les construccions militars del Marquès de Vauban com a Patrimoni de la Humanitat, entre les quals hi ha la fortalesa de Vilafranca de Conflent, una fortalesa que serví durant molts anys com refugi del exèrcit francès i que és vista com una obra molesta, amb un passat de record poc simpàtic per als conflentins.

Des de 1669 fins a 1687, Marshal Vauban (1633 - 1707), enginyer militar del rei francès Louis XIV, fortificà la ciutat amb elements defensius que encara es conserven i formen part de l'important atractiu turístic del lloc. Mentrestant, al 1674, es comença a gestar-se el que és conegut com la Conspiració de Vilafranca. En aquesta intriga, algunes famílies de la vila decidiren conspirar per reunificar el municipi a Catalunya, assaltant la vila i massacrant la guarnició francesa. La corona francesa reaccionà ràpidament davant d’aquests fets, amb la qual cosa recuperà la vila quasi immediatament. Els rebels escaparen a Catalunya, però la gran majoria foren torturats, executats i esquarterats, i finalment exposats a les muralles dins de gàbies de ferro.
Per a reformar Vilafranca, Vauban va destruir part del patrimoni de la ciutat i del Conflent. Destacarem que Vauban va destruir, entre altres, el convent de Vilafranca i el castell d'Arrià, castell de Guifré el Pilós.

Vilalba dels Arcs (Terra Alta)

Monument al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat.
Fou una unitat militar creada el gener del 1937 dins l’exèrcit franquista, organitzada com un terç de requetè i formada per catalans fugitius de la zona republicana en plena guerra civil. Els requetès combateren contra les forces republicanes i àcrates a la guerra civil resultant decisius per a la victòria de les tropes feixistes

Vinalesa (Horta Nord)

Monument als afusellats del bàndol franquista.

Vinaròs (Baix Maestrat)

Creu a "los caídos", als peus de la façana de l’església Arciprestal

Al Museu Militar de Castelló hi ha dues peces cedides en dipòsit per l’Ajuntament que s’exposen al pati d’accés al museu.
- Monòlit que recordava l’arribada de les tropes franquistes al Mediterrani per Vinaròs.
- Estrella que recorda la mort d’un aviador alemany de la Legió Condor que fou abatut a Vinaròs.

Xàtiva (Costera)

Placa amb Àguila franquista “Calle del Taquígrafo Martí”

Placa de la Delegación Nacional de Sindicatos amb el jou i les fletxes al grup de pisos “Salas Pombo”.

Xera (Plana d’Utiel)

Creu “als caiguts”, amb només els noms dels morts a la Guerra Civil pel bàndol franquista, impulsada pel consistori i construïda a principis dels 2000’

ALACANT (Alacantí)

Alcalá Galiana, Falangista.

Alemania, El nomenament del carrer fou en homenatge a l’Alemanya de Hitler

Batalla del Ebro, Ofensiva militar de l'exèrcit feixista sobre el Principat de Catalunya.

Comandante Franco.

División Azul. Cos militar franquista composat per falangistes i per presoners de guerra republicans enviats al front rus durant la Segona Guerra Mundial per a lluitar junt a l'exèrcit nazi.

Ejércitos españoles.

Felipe Bergé. Falangista.

General Aldave. Cap militar d’Alacant el juliol de 1936, ajusticiat per la República.

General Millán Astray. Fundador de la Legió.

Hermanos Pascual. Falangistes.

Italia. El nomenament del carrer fou en homenatge a la Itàlia de Mussolini

Pascual Orozco. Falangista.

Plus Ultra. Avió que va traslladar el general Franco a Àfrica per tal de posar-se al capdavant de l’exèrcit feixista.

Portugal. El nomenament del carrer fou en homenatge al Portugal de Salazar

Primo de Rivera.

Teniente Robles. Falangista.

Treinta de Marzo. Dia de la victòria de l’exèrcit feixista sobre la II República

Tucuman. Vaixell que traslladà fora d’Alacant als partidaris de l’alçament feixista del 18 de juliol.

ALCALÀ DE XIVERT (Baix Maestrat)

Plaça de los Mártires

ALCORA (Alcalatén)

Federico Michavila, tinent general de l’exèrcit feixista.

ALDAIA (Horta Oest)

Salvador Gadea, últim alcalde franquista d’Aldaia.

ALFONDEGUILLA (Plana Baixa)

Herrero Tejedor, fiscal de Castelló i polític fins arribar el1975 a la Secretaría General del Movimiento

Plaça del Caudillo

ALGEMESÍ (Ribera Alta)

Aviador Franco

BARCELONA (Barcelonès)

- Cassoles

Alfonso XII, Alfonso Borbón y Borbón (Madrid, 1857 – El Pardo, 1885) Aristòcrata de dinastia borbònica. Fou rei d’Espanya i primer monarca desprès de la I República espanyola. Era fill d’Isabel II i Francisco de Assis y Borbón.

Capitán Arenas, Félix Luis Arenas Gaspar (Puerto Rico, 1892 – Tistoren, Marroc, 1921). Destacat militar de les tropes de l’Exèrcit espanyol en la guerra colonial al Marroc, fou enviat a l’Octubre de 1913 i fou agregat a la companyia de Aerostación a Tetuan. Distingit per les seves accions bèl·liques a Tistutín.

Comte de Salvatierra, Francesc Maestre i Laborde-Boix, (València, ?- Barcelona, 1920) Polític i aristòcrata valencià afiliat al partit conservador. Desenvolupà els càrrecs d’alcalde i delegat reial a València, i el de governador civil a Cadiz, Sevilla i Barcelona. Es caracteritzà per intentar desarticular el moviment obrer de Barcelona de forma violenta. Fou mort a trets per anarquistes.

Comte de Sert, Francesc de Paula Sert i Badia (Barcelona, 1863 – Barcelona, 1919) Enginyer industrial i aristòcrata barceloní. El títol de comte li fou atorgat el 28 de novembre de 1904 per Alfonso XII.

Infanta Isabel, Maria Isabel Borbón y Borbón, (Madrid, 1851 – París, 1931) Aristòcrata espanyola de dinastia borbònica. Fou filla primogènita d’Isabel II i Francisco de Asís y Borbón, i per tant, princesa d’Asturies (en dues ocasions). Representà al rei d’Espanya en les festes d’Independència d’Amèrica de Buenos Aires 1910.

Marquès de Lamadrid, Eusebio López y Díaz de Quijano, (Comillas, 1873 - Sevilla, 1937) Financer i aristòcrata espanyol. Li fou concedit el títol de Marquès de Lamadrid el 14 de juny de 1921.

Marquès de Santa Ana, Ferran Puig i Mauri, (Barcelona, 1871 - Madrid, 1921) Polític i aristòcrata barceloní. Li fou concedit el títol de Marquès de Santa Ana per enllaç matrimonial amb la marquesa el 29 de febrer 1892. També disposava del títol de cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica. Fou diputat a les Corts espanyoles i tinent d’alcalde de Madrid.

Marquesa de Vilallonga, Carme de Dalmases i d’Olivart, (Barcelona, 1842 - Barcelona, 1920) aristòcrata barcelonina, responsable de la restauració del títol de la dinastia dels Habsburg atorgat el 1710 a un noble del Principat, Pau Ignasi de Dalmases.

Príncep d’Astúries, títol aristocràtic de la dinastia dels Borbons, atorgat al fill primogènit hereu de la Corona espanyola.

Reina Victòria, Victoria Eugenia de Battenberg, (Escòcia, 1887 – Lausana, 1969) Aristòcrata de dinastia borbònica i d’origen britànic. Fou dóna d’Alfonso XIII i reina consort d’Espanya. Era filla del príncep Enric de Battenberg i néta de Victòria I del Regne Unit.

- Clot

Rafael Capdevila, Rafael Capdevila de Barceló (Barcelona 1883 – 1951). Regidor durant la dictadura de Primo de Rivera. Cap del sotmetent del Distrícte X. Medalla del mèrit militar. Visqué en el mateix carrer.
(Nom anterior del carrer: Passatge de la Mel)

- Ciutat Vella

Duc de la Victòria, Joaquín Baldomero Fernández Espartero Álvarez de Toro, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Príncep de Bergara (Ciutat Real, 1793 – Logronyo, 1879).

Fou soldat durant la Guerra contra la invasió del francès, oficial durant la guerra colonial al Perú el 1815, de trist record per a la història peruana. El 1836 va dirigir la victòria militar de la batalla de Lutxana que li va valer el títol nobiliari de Comte de Lutxana i Duc de la Victòria, títol atorgat per la monarquia espanyola representada per la reina regent Maria Cristina. Aquest és el títol amb el qual l’homenatgen en aquest carrer.

Després de la dimissió de Maria Cristina, Espartero va ser nomenat regent, Espartero va iniciar una política lliurecanvista, va projectar un tractat comercial amb Anglaterra i va reforçar l’exigència de les quintes regulars pera reclutar soldats a Catalunya.

Els aranzels lliurecanvistes d´Espartero van perjudicar la indústria del Principat i van ensorrar la sedera valenciana. Els altres projectes van portar molt descontentament a Catalunya i va esclatar la revolta a Barcelona l´any 1842. Espartero va resoldre el conflicte bombardejant Barcelona, des de Montjuïc. La ciutat fou ocupada militarment i sotmesa a multes elevades, però el desgast va anar en augment i El Duc de la Victòria hagué de marxar a l’exili (a Anglaterra). Tornà a Castella el 1849, cridat al govern de la nova monarquia espanyola d´Isabel II i es va retirar finalment quan va tornar a caure el seu govern amb la Revolució de setembre de 1868. El següent rei li va concedir un altre títol, el de Príncep de Bergara.

- Eixample

Hispanitat, Plaça de l’, És el terme identificatiu de la colonització europea d'Amèrica, i amb ella el genocidi i explotació de milions d'indígenes d'aquell continent. En aquest sentit, el 2002, el govern veneçolà va canviar el nom de la festivitat per Dia de la Resistència indígena.

- Les Corts

Avda. Carles III, Carles III d'Espanya i IV de les Dues Sicílies (Madrid 1716 - íd. 1788), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).

- Poble Sec

Poeta Cabanyes. En homenatge al poeta de Vilanova i la Geltrú, Manuel de Cabanyes i Ballester (1808-1833); però fins el 1939 el carrer s’anomenava <C/ de Cabanyes>. Referit a Francesc Cabanyes, que donà nom al carrer l’any 1905, fou capità d’una companyia de miquelets, la qual formà part de les tropes catalanes que el 26 de gener de 1641 aconseguiren la victòria de Montjuïc sobre l’exèrcit castellà.
Així doncs, l’afegit de <poeta> no fou en cap cas casualitat, ja que es canvià discretament el nom d’un personatge històric que lluità en una de les guerres més traumàtiques per als Països Catalans, la Guerra dels Segadors (1640-1652), pel nom d’un poeta.

- Poblenou

Ciutat de Granada, antigament Carrer Catalunya, fou renombrat amb la dictadura franquista, popularment encara se l’anomena Catalunya, molts comerços encara mantenen el nom.

- Sagrera

Cardenal Tadeschini: Va ser nomenat nunci apostòlic l’any 1921, sota la dictadura de Primo de Rivera. Durant la 2n República s’enfronta amb el govern per les discordants posicions ideològiques. Durant la guerra civil va delatar a republicans nacionalistes i anticlericals a les tropes franquistes.

- Sant Andreu

Cardenal Cisneros: Gonzalo Jiménez de Cisneros (més tard canvia el nom per Francisco), neix a Torrelaguna (Actual CCAA de Madrid) al 1436, estudiaria Teologia i Dret a Salamanca i Administració eclesiàstica a Roma, mor a Roma al 1517, religiós franciscà i polític castellà. La reina Isabel l’elegeix com a confessor (1492). Tindrà diversos protectors i comptarà més endavant amb favors reials a canvi ‘evangelitzar els musulmans de Granada seguint les ordres reials. Tercer Inquisidor General de Castellà, va fer de militar a l’Àfrica (conquesta d’Oran). Va ser Regent de Castellà amb la mort de Fernando el Católico. A la mort de Felip I (el hermoso), va presidir també el Consell de Regència.

Coronel Monasterio, (1882-1952) Coronel de Caballería. Al declarar-se la Guerra Civil estava destinat a Saragossa, on s’uní a la rebel·lió. Fou ascendit a general i nombrat “Jefe de la División de Caballería” durant tota la guerra. Al mateix temps era “Jefe de las Milicias” i “Consejero nacional de FET y de las JONS”.

- Sants

Bonet i Muixí, Plaça de, Manuel Bonet i Muixí (Barcelona 1913 - Roma 1969). Eclesiàstic. Doctor en Dret Civil i Canònic, llicenciat en Teologia, professor al Seminari de Barcelona i a la Universitat Pontifícia de Salamanca. Auditor de la rota romana. Intervingué en els treballs del Concili Vaticà II. Portaveu de l’esperit conciliar a Catalunya.

Crillon, Louis Antoine Berton des Balbes (Avinyó 1717 - Madrid 1796). Duc de Crillon i de Maó. Militar francès. Passà al servei de Carles III d’Espanya i participà en la guerra contra Portugal. Conquerí l’illa de Menorca, dels anglesos (1782). Va fracassar al intentar prendre Gibraltar. Capità general dels regnes de València i de Múrcia (1782).

Enric Bargés, Enric Bargés i Pombo (Barcelona 1842 – Madrid 1906). Capità general de Granada (1891) i de Catalunya (1901-1902). Participà en les guerres d’Àfrica i en les carlines.
Enciclopèdia catalana: Va néixer a Barcelona i va morir a Madrid. Participà en les guerres d’Àfrica i en les carlines; el 1887 ascendí a tinent general. Fou capità general de Granada (1891) i de Catalunya, on reprimí la vaga general del febrer del 1902, una vaga general revolucionària a Barcelona on es reivindicava la jornada de vuit hores i el reconeixement del dret de vaga.

Espanya, Plaça d’

General Almirante, José Almirante Torroella (Valladolid 1823 - Madrid 1894). El nom del carrer, atorgat el 7 de juliol de 1942, correspon al general d’aquest cognom que fou cap de l’Estat Major del general Franco a la bat