Concert d'homenatge a Toni Roig, membre d’Al-mayurqa, al Palau de la Música

Divendres passat, deu del vespre, al petit Palau de la Música respira un ambient diferent. L’espera es fa llarga, l’accent mallorquí és molt present, es fa estrany. Passen cinc minuts de les 10, i un llarg aplaudiment arrenca quan surten els components d’Al-Mayurqa, tot sembla ser que serà una nit plena d’emocions. (veure vídeo: No ens fareu callar al Palau de la Música)
 

03/12/2007 10:50 Cultura
Unes col·laboracions molt acurades. Des de Biel Majoral cantant diverses cançons que Toni Roig havia composat, Tito Pelàez a la tarota tocant La Muixeranga, i una esperada Jota de Picat amb uns versos molt acurats a càrrec de’n Titot, de Biel Majoral i Jordi Fàbregas (director del CAT i membre de El Pont d’Arcalís), van fer que la jota tinguès un clar rebuig al projecte d’hospital que es vol construïr a la Real i una clara lluita per la llengua i la cultura catalana.
 
Defensant el compromís amb un País, un idioma i una forma de viure i de sentir que comformen la nostra identitat. Si la perdem desapareixerem com a poble.

“No ens fareu callar hereus sou de dictadura, No deixarem de cantar ... No ens fareu callar, malgrat ens segueu la vida”, aquesta va ser unes de les últimes cançons que es van cantar al Palau, amb la col·laboració de la Coral Parroquial de La Real, en Toni hi va ser ben present, unes imatges i la veu del seu últim concert a Son Lloseta, fan que en Toni per uns instants torni a ser entre nosaltres.

Un llarg aplaudiment, han passat més de dues hores, ha passat volant. S’encenen els llums. No s’ha pogut evitar, encara ens aixuguem les llàgrimes, no hem pogut contenir l’emoció. L’últim crit és clar i unànim: Visca la Terra!, per en Toni, perquè s’ho merexia.
 
El 30 de setembre passat va morir el fundador i líder del grup, Toni Roig. De manera que el que havia de ser la presentació a Barcelona del sisè disc dels mallorquins, Temps de revolta, va ser finalment un acte d'homenatge a la seva figura. Músic i escultor, activista entusiasta de la cultura popular, Roig tenia una barba llarga i blanca que li donava un aspecte de gal irreductible. I en aquesta història, el paper de romans el feien determinats polítics i promotors urbanístics immobiliaris, que ell definia com una «nissaga de pirates».
 
Per saber-ne més: 
 
La llumeta. El Punt