La cimera Ibero-Americana més enllà de la reacció reial

Per Xavier Monge, publicat al seu bloc

L'incident protagonitzat per rei espanyol Juan Carlos I i el president Zapatero a la Cimera Ibero-Americana ha centrat el debat i la crisi diplomàtica els darrers dies entre Espanya i Veneçuela.

16/11/2007 19:15 Hemeroteca
La lamentable reacció del borbó ha provocat una allau de crítiques arreu d'Amèrica Llatina tant per l'inacceptable exhortació del monarca com per la defensa que ZP va fer de manera incondicional d'Aznar, un feixista que no més ens mentí amb Iraq i l'11M sinó que va donar suport directe al Cop d'Estat contra el president Hugo Chávez Frías. Però realment cal destacar diverses coses d'aquella cimera i, sobretot, desmentir que fossin els presidents de Veneçuela i Nicaragua els que van encendre els ànims a la cimera.


La intervenció de Zapatero prèvia a la picabaralla va irritar a totes les delegacions de la cimera. El president espanyol va actuar amb una prepotència i uns aires de superioritat racial propis de l'imperialisme més fastigós dels Reis Catòlics, de Carles V o de Felip V. ZP pretenia sonar lliçons d'economia i democràcia amb un sol argument: allò que s'ha inventat a Europa és bo, cal imitar-ho, i els pobres indígenes són tontos i s'han de deixar guiar. Ja sabem que guiar, pels espanyols, vol dir colonitzar i espoliar. No es tracta de demanar perdó eternament per la conquista, genocidi i explotació dels pobles americans per part de l'Imperio, que també. Es tracta d'aturar la recolonització i l'espoli que avui, en ple segle XXI, empreses espanyoles duen a terme. Repsol, Telefónica, Grupo PRISA o Endesa són només alguns exemple d'empreses que estan saquejant els recursos de les nacions americanes mentre algunes d'aquestes tenen taxes de pobresa que superen el 60 i el 80% de la població. No cal ser comunista per entendre que hi ha coses que no poden ser, i aquesta és una d'elles, bàsica de fet. Cinc segles després de Colon ara arriba l'FMI o el Banc Mundial de la mà del PSOE i Juan Carlos de Borbón i Borbón, monarca espanyol per la gràcia de Déu i voluntat del Caudillo Francisco Franco.

Abans del discurs del president Zapatero, el president bolivià Evo Morales va fer una crida a fer una coalició presidencial per construir entre totes les nacions americanes una alternativa al model econòmic neoliberal que les potències del Nord intenten imposar als països del Sud. Morales doncs defensava les nacionalitzacions dels combustibles i dels recursos naturals ja que es tracta d'una riquesa pública que pertany a tots i cada un dels i les bolivianes i, d'aquesta manera, els beneficis de la terra reverteixen en benestar social per a tota la població, no només a una minoria elitista i usurpadora com passava fins aleshores. Morales, a més, proposa l'aliança entre les nacions americanes com a alternativa a una cooperació amb els Estats Units que ve condicionada a les privatitzacions d'empreses públiques i recursos naturals. Evo digué ben clar: "els serveis bàsics, l'aigua potable, el clavegueram, el telèfon, l'energia no poden seguis essent de negoci privat, no poden estar en mans del sector privat".

Algunes de les perles del president espanyol a la cimera us les exposo a continuació, de totes maneres us recomano com a material indispensable per saber el què va passar veure aquest vídeo i llegir alguns dels articles que us enllaço al final (si, ja ho sé, són molts). Les perles de Zapatero:

1.-Cap lloc de la terra està exempt d'aquests riscos [racisme] davant dels nostres colors de pell que ens fan, per cert, molt més atractius com a gènere humà. Si vull dir que una part important de les idees que han canviat el món, ja no en el què afecta al desenvolupament econòmic i les teories de l'acumulació del capital -que com sempre en les teories econòmiques hi ha punts discutibles-. Però no hi ha cap dubte que des del punt de vista de la civilització, de les idees, una gran part de les millors idees sobre la condició humana, sobre els drets i la dignitat de tots, sobre la igualtat, sobre la condemna de l'absolutisme, de la dominació, sobre la paraula i el dret a la paraula de tots els ciutadans, estan en idees que emanen de la revolució francesa (es gira cap a les delegacions de Veneçuela i Nicaragua) En territori europeu. I això no és més que una circumstància històrica. Fins i tot Carles Marx era europeu (ell solet es riu la gràcia).

2.- (Dirigint-se a Evo Morales) Hi ha reserves, per si sol no és suficient: cal mobilitzar-les. Nacionalitzar o re-nacionalitzar; o que la producció de determinats béns i serveis estigui en el sector públic o el sector privat; no és una finalitat, no garanteix res com a teoria o com a recepta ideològica.

L'article continuarà... com la revolució bolivariana!