Tot seguit diu que "està a favor del nostre abast de poder influenciar-lo [el projecte] en un sentit en un altre". El pragmatisme regionalista sempre actua amb mateix modus operandi: com que es descarta l'oposició frontal als projectes de l'Estat ocupant, l'acció política (els regionalistes en diuen estratègia) es redueix a aconseguir unes quantes engrunes que la justifiquin. Tant se val que en darrer terme aquesta política reforci l'Estat; en el cas que ens ocupa la declaració d'aquestes fortaleses com a patrimoni històric de la humanitat servirà per glorificar l'excels passat de "la France".
En aquesta qüestió hauríem de parlar d'un peixet al cove, perquè la raó (pragmàtica) de Vera per acceptar el projecte de l'Estat francès no és sinó el fet que va ser sol·licitar pel "batlle de Montlluís, per ajudar a fer una sala de memòria de la identitat i la història catalana. I em va semblar un fet positiu que en el marc aquest de classificació de la Unesco la nostra història fos posada endavant". Ja se sap que una sala municipal podrà contrarestar la interpretació històrica que d'aquestes fortaleses faran tots els aparells de propaganda d'un Estat com el francès.
Com a bon pragmàtic en estat pur, Vera parteix de l'statu quo i, per tant, de la ideologia dominant, que considera immutable i evidentment no té cap intenció de modificar. Així, en la part final de les seves declaracions no s'està d'afirmar que com que "la majoria de la població nord-catalana no sent com a propi oposar-se a això i per tant no és un element que militi en contra de la classificació d'aquestes dues ciutats". No cal dir que amb plantejaments aquests encara hi hauria esclaus i esclaves al nostre país o a les dones se'ls impediria estudiar a la Universitat.
I per acabar d'arrodonir aquestes declaracions tan sucoses, ens obsequia amb un argument final a favor del projecte de l'Estat francès basat en una suposada oposició (sic) entre Catalunya Nord i la plana del Rosselló: "Acabaré en aquí. Per tant, jo des del punt de vista d'habitant de l'alta muntanya, em sento més solidari amb els habitants i els responsable i elegits locals del territori de Perpinyà, perdó de Catalunya Nord, que no pas amb oposants que hi pugui haver a la plana de Rosselló".
Per saber-ne més:
L’Euroregió i l’homenatge a Vauban. Llibertat.cat
Vauban=Patrimoni de la mundial de la inhumanitat (Campanya de recollida de signatures)
La UNESCOCAT ha penjat al seu web un comunicat donant suport a l'acceptació de l'obra d'en Vauban a la UNESCO.
Per a protestar podeu enviar un correu electrònic a centre@unescocat.org per a més informacions podeu llegir la carta enviada per Daniela Grau. La podeu copiar i enviar
No a l’obra d’en Vauban al patrimoni mundial de la Unesco. Per Daniela Grau i Humbert
Vauban al patrimoni de la UNESCO! Enric Balaguer
Vauban, candidat ideal de la memòria oficial? La Clau
Després de Vauban, cal regraciar el mariscal Von Rundstedt? La Clau
Vauban tranquil·litza els Francesos inquiets. La Clau
Catalunya Nord, indignada perquè l'Estat vol que les fortaleses militars que van servir per reprimir el país siguin Patrimoni de la Humanitat. Tribuna Catalana
Mont-Lluís i Vilafranca de Conflent al Patrimoni Mundial de la UNESCO. Xarxa Net
Postals per a dir NO a Vauban a la Unesco. Llibertat 9.04.07
La veritat sobre Vauban recollida en una web. Llibertat.cat
