El dimarts 25 els Mossos van citar a Ribot a la comissaria i li van dir que ja tenien l'ordre, tot i que no existia. El fotògraf es va tornar a negar a donar les fotos i els Mossos van intentar coaccionar-lo perquè signés un document on admetia que s'havia negat a donar el material. Ribot, assessorat pels advocats del Col·legi de Periodistes, s'hi va tornar a negar. El dimecres 26, l'Audiència Nacional va citar Jordi Ribot perquè hi declarés i li van comunicar que el podien imputar per un delicte d'obstrucció a la justícia. Finalment el divendres 28, el fotògraf va declarar davant el jutge Grande-Marlaska que ell no havia fet cap fotografia, que estava treballant a Eïvissa i que les fotografies eren d'un altre treballador de la seva empresa. El jutge Grande-Marlaska es va sorprendre per la resposta i va insinuar que els Mossos no el podien haver enganyat. Va tornar a requerir les fotos sota amenaça d'imputar-lo per un delicte d'obstrucció a la justícia i, finalment, Ribot va cedir.

Després d'haver hagut d'entregar les fotos a l'Audiència Nacional com valores la situació?

Primer de tot, em ve un sentiment de tristesa, perquè vivim en una democràcia que no passa de l'aprovat i que no sé si hi arriba. Perquè la feina d'informador o de periodista està penjant d'un fil i que en qualsevol moment la policia pugui disposar del meu treball és molt greu. Posem el cas que estic en un casament, i faig fotos de la núvia, si la policia se les queda, és un atac a la intimitat. O si veig que hi ha una detenció, i la policia està atonyinant a algú? La policia es pot quedar les meves fotos, i de què ha servit que jo les fes, perquè se les quedi la policia?

Saps si és la primera vegada que passa un fet com aquest?

A mi és la primera vegada que em passa, en el cas d'aquests cinc dies, sé que hi ha hagut altres companys que els han donat les fotos a la primera de canvi. Ningú ha esgotat totes les fases. I pel que veig, ningú sabia que hi havia aquest buit legal. És sorprenent que tots ens emparem en la llibertat d'expressió o de premsa, fins i tot els mitjans de comunicació s'han apropiat d'aquest discurs, però veig que ningú coneixia realment davant de la situació en què estem.

T'has sentit recolzat professionalment?

Bàsicament m'he sentit molt recolzat pel col·legi de periodistes i pels companys, que fins i tot m'han demanat si volia anar fins al final. Ara, pel que fa als mitjans de comunicació, no, excepte pel diari Avui, que ens han trucat personalment, i ens han recolzat. Tots els altres, res.

Les relacions entre els periodistes i els moviments socials a vegades han estat tenses, creus que casos com aquest poden fer que es vegin els periodistes amb desconfiança?

Sempre ha estat una relació difícil, perquè ells t'utilitzen a tu perquè pugis expressar les seves idees, però després el que es publica no sempre és el que ha passat. Potser haurà servit una mica per dignificar la professió, per ensenyar que hi ha gent que encara vol fer la seva feina amb dignitat. Però en el moment que entrego les fotos no sé amb quina credibilitat puc anar a treballar, si m'he convertit (perquè m'hi han obligat, i la resta de periodistes perquè han volgut entregar-les) en confident de la policia.

Pot ser un problema per als periodistes?

Evidentment. Tinc la sensació que no m'ha quedat més remei. Clar que podria tirar endavant amb la lluita per la dignitat professional, però m'he quedat sol, i al final he valorat que no podíem, per mi també i per la meva empresa, perquè som una agència molt petita.