A Madrid es van comançar a confeccionar en aquesta data les instruccions secretes per als corregidors del territori català, amb les quals es pretenia exercir una repressió molt sutil contra la llengua catalana i consolidar així l'ocupació borbònica. El text destacava que Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado.
Felip V manà formar una Junta Secreta per redactar un patró de lleis a aplicar a l'Aragó, Catalunya i València, de manera que els castellans hi foren afavorits. Poc després, el 25 de novembre de 1715, apareixia el Decret de Nova Planta de Mallorca, i el 16 de gener de 1716 el del Principat. Els aspectes tractats eren político-administratius, i es preveien mitjançant lleis i decrets públics. A més de tot això la corona es proposava també una altra cosa ben diferent: introduir el castellà, i d'una manera tan vergonyosa que ho va fer amb ordres secretes.
Així, el 29 de gener de 1716 el fiscal del Consejo de Castilla va preparar un informe amb les instruccions secretes que calia donar als corregidors del Principat: la número 6 es proposava la introducció del castellà per aconseguir la uniformització lingüística, que representaria el total domini sobre el Principat. Calia fer-ho amb habilitat i amb temps, per tal que amb instruccions febles i dissimulades s'aconseguís dit efecte sense que se'n notés la causa, amb l'ajut de militars i de prelats i, sobretot, de funcionaris. Aquest informe és revisat pel secretari del Consejo, que amb data de 5 de març de 1716 anuncia les instruccions noves. La núm. 6 diu que cal tenir la màxima cura en introduir el castellà, amb ordres dissimulades per a donar efecte sense deixar rastre. Altres instruccions secretes, com aquestes de 1716, es redactaren els anys 1717, 1721 i 1730, amb el ferm i decidit propòsit d'introduir el castellà.
Per què es diu que cal introduir aquesta llengua? Perquè gairebé ningú l'entenia: l'intendent general de Catalunya, José Patiño, havia elaborat el mateix any 1715 un informe, a demanda del Consejo de Castilla sobre la situació del principat, i parlava així dels catalans: Son también apasionados a su Patria en tal exceso, que les hace trastornar el uso de la razón en muchas materias, y solamente ablan (sic) en su Lengua materna, y ningún Común asta (sic) ahora escribía, sino es en Cathalan, sin practicarse el uso de la Lengua Española.... Gràcies al repressor de la llengua José Patiño es sap que tant en l'ús oral com en l'escrit, els catalans i les seues institucions municipals usaven normalment i exclusiva la llengua catalana. Per això s'adopten tota mena de mesures per erradicar-la de la vida social i pública.
A Mallorca, la situació era idèntica a la del Principat de Catalunya. Quan el rei ordenà el 1715 que s'usés el castellà, la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca li va dirigir un memorial on deien que l'audiència els manava que no se presenten peticiones, ni se despachen letras o Provisiones, sino en lengua Castellana, lo que tiene en gran desconsuelo e igual embarazo aquellos naturales que no se hallan bersados, ni por lo general entender el Idioma Castellano, y dirijiéndose a los bayles de las villas y lugares las letras o provisiones y órdenes para las ejecuciones contraforenses y para las ynzidenzias de las causas ziviles y criminales, se hallan con la dificultad de asertar en el cumplimiento de ellas por no entender lo que se les ordena ni encontrar fázilmente en los lugares quien se los explique, sobre que en muchos casos, según la calidad de la materia, tendrá gravísimos ynconbenientes el comunicar a otros las letras y provisiones antes de darles su devido cumplimiento. El rei, després de deixar passar un parell d'anys, l'11 de setembre de 1717 va insistir a mantenir provisionalment l'ús del català... però previniendo se procure mañosamente ir introduciendo la lengua casteltana en aquellos pueblos.
